Materials d'Estudiants per a una Política Activa (EPA)

Fons anteriors del web principal d'EPA

2010-05-17T09:12:00.000-07:00

L'associació hem canviat la nostra pàgina web, modernitzant-la als nous temps. A més, hem elimitat la pàgina de denúncies "EPA denuncia" per falta d'utilitat pràctica en aquests nous temps. Inclourem al web, el perfil del Facebook i d'altres elements 2.0. i xarxes socials on estiguem presents: esperem que us agradi!

Els cartells informatius

2010-05-17T08:22:00.000-07:00

Notícia del web principal de l'associació que informa del perquè d'aquests cartells.

Canviem el format del web de "Materials EPA"

2010-03-01T07:53:00.001-08:00

Assemblea ordinària 24/02/2010

2010-03-01T06:57:00.001-08:00

Redacta: Joan Gil.

Assistents: Joan Gil, Joan Miquel, Oriol i Gerard

Es tanca "la crisi" exposant que cal canviar la organització interna i fer una reunió informativa pels que es vulguin apuntar de Primer i Segon curs a EPA. Per això, caldrà fer passa classes a les aules on els professors afins ens deixin breument exposar qui som i què fem.

Es canvia la organització interna: Assembles ordinàries cada dimecres a les 12h (algunes per debatre, altres informatives i d'altres per a dur a terme les comissions flexibles) i s'acorda crear la figura de les "comissions flexibles". Qualsevol membre les pot convocar quan vulgui per tal de repartir i avançar i agilitzar tota la feina que encara tenim acumulada i que la baixada d'intensitat en l'activisme. A més, es parla de quedar un dia per sopar i un dia per parlar del Treball de Futur (amb el Doodle).

Hi ha un impulsor per cada comissió: Comissió Gènere i Esperit Crític (Andreu Batlle), Comissió agitprop i Igualtat (Joan Miquel Roig), Comissió Formació, Internet, Expansió i Relacions Públiques (Joan Gil), Comissió Model de facultat -sostenibilitat i convivència- i campanya pel català (Oriol Ibàñez), Comissió propostes Junta de facultat (Júlia Mas) i Comissió Noves Propostes i seguiment (Gerard Domínguez).

A més, per mail es parla dels canvis en el Pla de Sociologia per crear el segon curs de grau. Es diu que tot correcte: canvis en el calendari que no afecten gens a l'alumnat.

El dia de l'acte d'Ibarretxe davant la demanada d'estudiants simpatitzants, els dos membres (Oriol i Joan) presents decideixen fer un comunicat que redacto jo i que aproven la resta de membres. El dia següent es pengen els comunicats i uns cartells; en els quals no s'entra a valorar la figura d'Ibarretxe sinó a criticar els fets en si. Això fa que companys de classe ens felicitin per fer-ho.

Assemblea ordinària 17/03/2010

2010-03-01T06:57:00.000-08:00

Redacta: J. Gil.

Assistents: J. Gil, Oriol Ibàñez, Gerard Domínguez i Joan Miquel Roig.

Es parla sobre els dos documents i ponències de futur enviades pel Joan Gil i el Gerard Domínguez; i la crítica constructiva posterior de l'Oriol Ibàñez. S'exposa que cal prioritzar la consolidació i regeneració, així com l'augment de l'activisme dels membres menys actius a la Facultat; abans de pensar en aventures més ambicioses. Per això, entre tots quatre aproven unes mesures que en Joan Gil acull a anomenar-les com a "campanya informativa (d'afiliació)". Es tractaria de:

Canviar la persona de contacte a l'Edifici d'Estudiants ja que es retarden massa a imprimir els cartells. Així, s'agilitza la feina.
Calen cartells a l'aula 2 quan fem Asssemblea ordinària.
Gravar un vídeo (símil del film Els Altres).
Dur a terme un seguit d'enquestes per a alguna assignatura de tècniques parlant de la participació estudiantil i institucional.
El Joan Gil faria uns cartells "agressius" que caldria penjar durant una setmana uns (les preguntes) i durant una altre uns altres de diferents (les respostes: logotip, web i contacte).
Un dia al matí faríem una "facultada" (terme del Gil): repartiríem pamflets que exposarien que hem fet, qui som, què volem fer i que estem oberts a tots els estudiants progressistes.
Caldria parlar amb el Degà per fer una xerrada d'associacions d'estudiants de la facultat; a part de dir-li que REPOSOC no necessita tants diners, etc.

Durant la setmana el Gerard diu que haurà de dedicar més temps per a UNÀNIMUN. En Joan Gil, veu que tant desembre com gener (per treballs i exàmens) han fet caure molt l'activisme no institucional dels membres d'EPA i fa una reflexió per correu electrònic que és contestada pel Gerard. Exposo que plegaré d'EPA si no veig un canvi i que jo no sóc "imprescindible".

Reunió entre els Portaveus d'EPA i el Líder de Junts

2010-03-01T06:28:00.000-08:00

Des de fa temps, Guillem Cassòliva (Junts) i Joan Gil (EPA) han anat teixint complicitats entre les dues organitzacions estudiantils ja que són coneguts. Han quedat molts cops de forma informal, per qüestions personals; però el divendres passat es van reunir com a líders de les dues associacions.

El debat de futur de Junts i EPA -que s'ha fet en el seu si- va en el mateix sentit, i per això, i per parlar de l'actualitat universitària i estudiantil, el Guillem es va reunir amb l'Oriol i en Joan Gil per tal de debatre sobre un futur llunyà conjunt.

Reunió amb el Degà de la Facultat (1/03/2010)

2010-03-01T06:26:00.000-08:00

Redactat: J. Gil. Al seu despatx.

Joan Gil (jo mateix), com a portaveu de l'associació d'estudiants EPA, m’he reunit avui amb el degà de la Facultat, Salvador Cardús; per tractar diversos temes.

Li he exposat la preocupació perquè l’espai lliure del dimecres a partir de les 12h (per dur a terme xerrades, conferències, reunions i assemblees) desaparegui i s'acabi a la una. El Degà ha exposat que a ell també li preocupa però que la mesura beneficia la docència ja que els horaris queden més equilibrats i no hi ha cap dia que hi hagi una alta càrrega de classes presencials. Diu que tots som reticents als canvis, però que cal fer canvis en els horaris i tenir un horari europeïtzat i “civilitzat”, i crítica que es trobi amb tantes postures conservadores. No obstant això, a l’horari de Primer curs dels graus ha aconseguit avançar mitja hora les classes.

D’acord amb això, li he exposat la situació crítica que viu la revista REPOSOC, amb la seva innactivitat i la seva falta de nous membres; així com els problemes financers d’UNÀNIMUN i els problemes per regenerar la militància a EPA. I li he proposat dur a terme una nova xerrada de les associacions d’estudiants de la Facultat ja que la que es va dur a terme a la Sessió de Benvinguda no va ser gens útil per a la participació estudiantil. En part és lògic, tal i com li he explicat parlant-li de la meva experiència al entrar a la Facultat, que els estudiants no estiguem en aquella sessió gaire atents pel que fa a aquest tema ja que ens interessa més saber aspectes bàsics que desconeixem (com on se situen les aules) i la informació donada no la podem absorbir tota de cop. El Degà s’ha compromés des de la Facultat a celebrar aquesta xerrada un dimecres a les 12h, en la qual es podria també parlar de les eleccions a delegats de curs. Alhora, li he preguntat per la preocupació d’EPA entorn els 300 euros (del pressupost del 2009) i 500 euros (d’aquest pressupost encara no aprovat) que rep la REPOSOC tot i no du a terme cap activitat. Li he proposat prnedre nota de la revista Rebotiga Informativa (feta pels i per als estudiants de Comunicació), l’Autònoma (institucional de la UAB) i la revista Campus Autònoma (feta per estudiant de Practicum, institucional de la UAB). I construir una REPOSOC nova, digital i interactiva, amb debat, fòrums, espai per a les associacions, espai per als articles, enllaç de blocs, opinions, enllaços a les notícies del Butlletí i tot allò interessant.

Li he demanat quant han pagat a Ibarretxe. El Degà ha dit que 500 euros. EPA, a través de Joan Gil (jo mateix) li ha reclamat que es duguin a terme preguntes. El Degà diu que estaven previstes una roda de preguntes de mitja hora que podria haver generat un ric debat, però que la mitja hora de retard i els compromisos de cadascú, així com el desgast per l'intent de bloqueig; van fer canviar-li d’opinió.

Hem parlat de què passarà amb la Rosa Díez, i he acabat concloent que el millor és no assistir al seu acte de campanya (que no ha estat organitzat per la Facultat).

Resum de la Xerrada per la Igualtat

2010-01-08T12:21:00.000-08:00

Redacta: J. Gil. [Vaig prometre redactar-la al públic assistent].

Assistents a la xerrada: entre 14 i 15 persones, entre estudiants i ponents.

Es va difondre pel web de l'ETC i per la facultat i tota la UAB: Sobretot, per membres d' ADUAB (Joan Miquel Roig) i pel membre d'EPA, Oriol; penjant cartells i enviant mails. També l'Andreu i el Joan es van encarregar des d'EPA dels ponents i de tenir-ho tot llest. La Susanna Martín va estar present en l'acte com a estudiant interessada i ens va explicar que posaria una notícia informativa sobre el que s'havia dit.

Notícia difosa al web de l'ETC: Dones, "anormals", homosexuals, discapacitats…

La valoració que en van fer els membres d'EPA i ADUAB assistents i que ho van parlar tot seguit que s'acabés fou molt positiva tant en assistència com en qualitat de les exposicions dels ponents. Els no assistents també opinen el mateix.

Resum de la Xerrada per a la Igualtat a la nostra facultat

Feta per l'Andreu Batlle (EPA, ADUAB).

Els ponents varen ser la presidenta de Dones No Estàndard, Carme Rius, el coordinador de la Comissió d'Igualtat que ha impulsat EPA a la Junta de facultat, Francesc Serra (que parlava a títol personal perquè encara no s'ha constituït), la responsable tècnica de l' Observatori d'Igualtat, Laura Duarte.

Durant la xerrada, Andreu Batlle va presentar les associacions d'estudiants que organitzàvem l'acte (ADUAB i EPA). I a la meitat de la conferència, en Joan Gil (també en nom de les dues associacions) va fer uns comentaris breus. Ell mateix, va tancar l'acte, després de que es generés un interessant debat entre els dues ponents i el públic assistent. Públic provinent d'un centre adscrit de Terrassa, de Filologia Catalana, de la Facultat de Polítiques i Sociologia (la nostra), de Dret, etc.

Francesc Serra, va parlar de la Comissió d'Igualtat que s'havia creat arran d'una votació i proposta dels representants d'estudiants per EPA a la Junta de la nostra facultat. Estava en el Programa Electoral Comú de l'EPA i la PEF. I va ser idea d'EPA incloure-la. Serra, va exposar al principi que volia parlar a títol personal arran de que la Comissió encara no té competències definides; i no pot parlar com a coordinador d'aquesta si no s'ha reunit.

"Hi ha hagut un cas d'assetjament
sexual a la Facultat." (Francesc Serra)

Serra exposava que calia ampliar els propòsits inicials de la Comissió, tal i com plantegen membres d'EPA. Caldria tractar segons Serra, totes les discriminacions que poden succeir en una facultat, i lluitar contra aquestes des de la Comissió. Un membre d'EPA i de l'ADUAB, Joan Miquel Roig, va explicar Serra, que serà present a la Comissió com a veu de les persones amb necessitats especials. En Joan i en Serra ja s'han reunit més d'un cop per tal de començar a treballar per la comissió. Serra, recomanava als assistents que aquesta Junta s'usés com a espai de denúncia de qualsevol tipus de discriminació. Per exemple, va explicar que una alumna havia patit un cas d'assetjament sexual a la facultat per part d'un professor. Serra, explicava que aquests casos, per minoritaris que siguin, existeixen i cal donar-hi resposta. La Comissió contra les discriminacions (Comissió d'Igualtat) hauria de ser un espai de queixes, a la qual qualsevol estudiant de la facultat que es sentís discriminat pogués tenir el suport institucional que es mereix. La Comissió estarà formada pel Joan Miquel i també per una representant d'estudiants per EPA, Júlia Mas, qui en les diverses Juntes de facultat ja havia reclamat la constitució d'aquesta comissió.

"La UAB, teòricament, garanteix la igualtat.
A la pràctica, encara no és així."
(Francesc Serra)

Per altra banda, Serra recordava que la UAB garanteix la igualtat (teòricament i jurídicament) però que a la pràctica no és així. També va explicar que calen més estudis de gènere, LGTB, de minories socials i lingüístiques, ... a la Universitat Pública. Com també que caldria visualitzar més els col·lectius discriminats. Es diu que s'ha arribat a una "normalització" però no és cert. "Hauria de ser també un òrgan per visualitzar el col·lectiu gay", va reclamar Serra, ja que "així si que es produeix una normalització d'aquestes realitats, de forma pràctica". Sinó s'exerceixen els drets amb normalitat, aquestes minories a la facultat no expressen les seves diferències i s'amaguen.

Francesc Serra va acabar la seva exposició explicant que hi posaria tota la empenta que calgués per tal de que la Comissió fos útil per a la Facultat, i va picar l'ullet a les polítiques del Deganat al qual pertany i que lidera el Degà Salvador Cardús i Ros.

Més tard, la presidenta de les Dones No Estàndard, Carme Riu, va voler començar la seva exposició parlant i definint el concepte d'anormalitats que reconeix que és una realitat històrica que no s'ha d'amagar. Allò que no és considerat "normal" per a la societat d'una època històrica concreta, durant totes les èpoques s'ha intentat amagar, marginar, eliminar o fer un tracte de separació entre els "normals" i els "anormals". Riu, va exposar que ella volia parlar en nom del col·lectiu "d'anormals" que ella representa. També a l'inici de la seva conferència va exposar que hi ha molta feina per fer en el respecte a la diferència, i va animar a Serra a que continués fent "bona feina" al respecte.

"Tenim molta feina a fer
en el respecte a la diferència."
(Carme Riu)

Nosaltres, com a societat, tenim part de culpa de regenerar els estereotips i costums que es caracteritzen per definir-se com a conductes "normals"; va exposar Riu. Durant la història els "anormals" se'ls ha separat i no han construït el Món en el qual viuen. Sinó, "no haguéssim fet instal·lacions on no hi podem passar les persones que utilitzem les cadires de rodes." "La cultura occidental", explicava Riu, és "fòbica a la diferència". "Caldria doncs, un nou pacte social, entre els normals i els que han quedat marginats" [d'aquesta definició]. El tracte de separació, la regeneració dels estereotips, la consideració de la "normalitat", així com la seva difusió; han fet que el Món no hagi estat construït per tots. Els "anormals" no se senten integrats perquè no l'han construït ells, no els han deixat. Però és culpa de tots. "Els conductismes normalistes" han fet molt mal.

"La normalitat ens és còmode
com a societat, però és avorrida."
(Carme Riu)

Entrant, en els estudis sobre les discriminacions de gènere amb discapacitat es parla de la estandarització. Ella expressa que aquesta, molt arrelada a la visió occidental de les coses, està basada en un dogma per assolir una normalitat ja que ens és còmode com a societat. El 75% de les persones serien "normals" en aquests termes. Els "anormals" tot i no fer vida "normal" perquè no poden o no volen; si que la poden fer de forma "digne", orgullosos de com són, però sent conscients de les seves diferències, amb iguals deures que drets. A més, recorda que la normalitat és "avorrida". Segons Riu, va exposar que la majoria -incloent-se- de discapacitades i discapacitats havien experimentat -sobretot de nens- algun tipus de maltractament durant les cures mèdiques. Riu ho va denunciar.

"Els directors de cinema mantenen els
estereotips del discapacitat en soledat".
(Carme Riu)

La seva exposició clarament reivindicativa, la va dur a exposar que s'havien d'acabar amb les dicotomies de allò natural/social, normal/anormal, de fora/de dintre, cos/ment, etc. Parlant del cos ella va dir que estava orgullosa de la tecnologia que usava. El que va anomenar com a "tecno cos" va dir que era "tant clau com el cos per a un discapacitat". Va criticar la victimització ja que apostava per sentir-se bé amb el que som; fent un cant a l'alegria de viure. També va exposar que els directors de cinema, recreaven els estereotips del discapacitat en soledat. També va relativitzar sobre l'ús del concepte d'estètica, ja que del que es parla ara d'estètica, és de la "normalitat del l'estètica". Altre cop d'uns cànons "normals" que cal criticar.

"Ser discapacitada i ser dona,
comporta estar doblement discriminada."
(Carme Riu)

Aleshores, es va centrar més en les diferències de gènere entre discapacitats / persones amb necessitats especials. Els discapacitats se'ls tracta de forma que se'ls margina. Però a les dones, per ser dones, encara més. Als homes discapacitats se'ls busca una feina, que estigui "emmarcada en el perfil de la persona discapacitada que ha definit la normalitat". A la dona, no. Ser discapacitada i ser dona, comporta estar doblement discriminada. En el cas, de les dones discapacitades, hi havia un alt analfabetisme. L'home discapacitat se li rel·legen certs treballs. Però com a mínim, segons "la normalitat", poden treballar i se'ls forma, se'ls recolza; explicava Riu. En canvi, a la dona no l'ajuden a superar la discapacitat, no l'ajuden a saltar les barreres. Segons Riu, queda malament que faci feina en l'àmbit domèstic fins i tot, i per tant, la tracten més com a una "malalta o com a una criatura" que a l'home discapacitat. Això la fa més vulnerable. Tancada a casa, la dona adolescent no se l'ajuda a buscar parella -a l'home si-. I ens recorda, que el fet d'ajudar-los, també afebleix la persona discapacitada, perquè no té cap impossibilitat de trobar-ne per la seva discapacitat (sobretot si és física). Un home té educació sexual, una dona no. Als homes se'ls du als prostíbuls en forces casos perquè hi ha reconeixement de les necessitats sexuals, però a elles no. A la dona discapacitada, com se la veu "incapacitada" per tenir parella, se li treu la matriu, en alguns casos, forces, més dels que ens pensem, no se la deixa gaudir del sexe per qüestions i falses raons d'higiene. Carme Riu, en un to personal durant tota la xerrada, ens va exposar que a ella també li han fet la pregunta: "I tu perquè vols la regla?". "Per ser discapacitades, se'ns tracta des de la ignorància i no se'ns ajuda gens". El desconeixement duia a que moltes els hi fessin cessaria (cap motiu mèdic diu que per ser discapacitada hi hagi més problemes amb el part). A la dona, se la tracta com a una nena i a l'home com a un adult. A més, per ambdós sexes, les subvencions per discapacitat de 300 euros les cobra el cap de família i no cobririen mai cap forma d'independitzar-se de casa. També va parlar de 3 casos que coneix i que diu que són més freqüents del que podria semblar de pares que violen a les seves filles, les deixen embarassades i després, les fan avortar.
També va explicar, que les discapacitades tenen pocs recursos mediàtics perquè hi ha poques dones discapacitades riques que en puguin fer ús. Per altre banda, tenen un greuge comparatiu: 28.551 dones discapacitades són analfabetes en comparació amb números molt ínfims en la població "estàndard" i fins i tot entre homes discapacitats. Entre d'altres coses. També va dir que les dones sempre se les demana més: tot ho han de fer perfecte i més si s'usa el sistema cremallera. Hi ha la dona florero com a perfil estès, entre polítiques, i també professores d'institut com ella.

"A EPA som d'esquerres i feministes."
(Joan Gil)

Seguidament, Joan Gil, membre d'EPA, va voler agrair en nom de les dues associacions, que fa temps que treballen juntes, les interessants exposicions d'ambdós conferenciants. Primerament, va comentar que diria quatre coses breus, mentrestant escrivia els blocs de les dues associacions on hi hauria els resums de la xerrada penjats [aquí mateix]. I exposava, com "havia dit molt bé a l'inici el company Andreu Batlle", que l'EPA és una associació d'estudiants progressista oberta a tothom i ADUAB és una associació d'estudiants que defensa als estudiants amb necessitats especials. I que "la motivació per muntar aquest acte ha estat l'interès per la temàtica", i la feina que està duent EPA i ADUAB per la Igualtat a la Facultat.

També va demanar als 15 assistents (de Terapia Ocupacional, Filologia Catalana, Dret, ...) si se'ls podia fer una fotografia d'esquena [la que hi ha penjada] perquè els drets d'imatge a la UAB estan molt controlats i ho havia de demanar prèviament. Llavors, més a títol personal, va recordar que és important canviar les coses en el teu entorn més proper, perquè allà també "es pot fer molt bona feina". Carme Riu, va assentir amb el cap i va expressar que "i tant que si". Va explicar que un professor de la facultat (Jordi Argelaguet) just feia pocs dies havia explicat que les reunions d'algunes assembles locals de partits polítics es duen a terme al vespre discriminant les dones que van a buscar els seus fills per dur-los a casa. Referint-se també al marc de la política, va criticar el concepte de "polítiques florero" ja que "a la dona sempre se li demana més" pel fet de tenir aquestes mesures de xoc que són les úniques "que poden frenar les discriminacions, tant subtils com les esmentades". El sistema cremallera en la política fa que hi hagi ministres vistes com a "florero" quan el propi Joan considera que d'incompetents n'hi ha més per la part masculina. El problema és que posem més l'accent -ens hi fixem més- si es tracta d'una ministra.
Va exposar que ADUAB i EPA firmaran un conveni de col·laboració, i que EPA som d'esquerres i feministes. Va encoratjar a lluitar per la igualtat en la quotidianitat, en l'entorn més proper. Com també es poden fer coses per una Universitat més pública. Va recalcar que la Comissió d'Igualtat fou una idea d'EPA i que ara mateix comença a ser una realitat gràcies a l'empenta de Francesc Serra.
També va exposar que a la Universitat, "potser no ens adonem, però hi ha moltes desigualtats de gènere" i tot presentant la última ponent, "que la Laura us explicarà".
També va dir que hi havia pocs catedràtics de Ciència Política que fossin dones, i que les discriminacions eren més subtils -perquè allò que no ens adonem és allò més poderós-.

"Hi ha professorat que encara no entén
la utilitat de debatre sobre mesures
d'igualtat a la Universitat Autònoma"
(Laura Duarte)

Al final, va parlar la Tècnica de l'Observatori de la Igualtat de la UAB, que també va ser molt interessant. La Laura Duarte va explicar-nos les dades de l'Observatori (2006 i 2007/08) entorn el gènere a la UAB. La Laura va recalcar la gran presència d'estudiants (62,2%) que són dones, enfront el 37% d'homes; que per lògica també es veu representada en els percentatges de titulats: 29,7% d'homes i 70,3% de dones. Més tard, va explicar que les diferències de gènere les trobaríem en disciplines masculinitzades i disciplines feminitzades. Enginyeries estan plenes d'homes, en canvi, Educació, Psicologia i d'altres carreres amb el mateix caire reben moltes estudiants. Això genera desigualtat i està provocat per una concepció des igualitària de les tasques, en una segona fase de la visió de la divisió sexual del treball en el món occidental avançat. També va explicar que hi ha la teoria que la massificació femenina és deguda i/o comporta pèrdua de valor i prestigi de la carrera: les carreres de Ciències Socials no estant tant ben valorades. Alhora, va reconèixer que hi ha disciplines equilibrades com el cas de Ciències Polítiques (el qual en som conscients) i Enginyeria Química. Si ens fixem en els Departaments, el més feminitzat a la UAB, és Didàctica. Biologia és paritari. Pel que feia a la docència, hi ha més professorat femení (61,7%) que masculí (38,3%). Però en canvi, i això si que és un greuge comparatiu que caldria estudiar-ne els motius (si formen part de la desigualtat de gènere a la universitat): d'aquests professors, hi ha un 6,3% de catedràtiques i u 13,9% de catedràtics. En el cas de Ciències Polítiques, el 25% de catedràtiques eren dones. Pel que fa al Govern de la UAB, ara tenim la primera rectora Ana Ripoll amb un equip equilibrat; i que cal felicitar-se per això. Tot i això, la política del Campus d'Excel·lència i tot aquest discurs "credencialista" van en contra de mesures de xoc contra les desigualtats de gènere.

Alhora, el Joan, li va preguntar pels estudis, avaluacions d'impacte i mesures que havien engegat; i la seva intervenció es podria resumir en que "encara hi ha gent que ho consideri inútil o que no té cap sentit fer això a la Universitat, tot i les dades de desigualtat aportades i hi ha molta reticència a col·laborar amb l'Observatori; però ara amb el nou Equip de Rectorat es tiraran endavant moltes mesures per la igualtat". Va exposar que hi havia part de la comunitat universitària -sobretot professorat, que és amb qui més contacte- que encara "no entenien el fet de debatre a la UAB mesures d'aquest estil". Per desgràcia, no tenim res més de la seva explicació que va ser molt però molt interessant. Això si, la Laura, molt amablement ens ha passat unes dades sobre gènere a la nostra facultat. Les tenim EPA perquè li varem demanar per fer-ne ús a la nova Comissió d'igualtat. Si algú les vol ens pot enviar un correu electrònic a epauab@gmail.com.

Tot seguit, es va generar un debat, i Joan, va preguntar sobre la procedència dels estudiants de públic. Van aplaudir efusivament els ponents i van anar a dinar després de més de 2 hores.

Reunions mantingudes per la Campanya pel Català

2010-01-08T11:58:00.000-08:00

Redacta: J. Gil.

EPA es va adherir a la Campanya "A la Universitat, en català!" i des de llavors, tant individualment com a organització d'estudiants ens hem implicat en la campanya a nivell de l'Autònoma.

Reunió al Local de Sabadell de la Plataforma per la Llengua (Avinguda Catòlica)
El Joan Gil, com a membre d' EPA, es troba amb 4 estudiants de la UAB i membres de la PxLl per parlar sobre la qüestió i com es podria enfocar la campanya a la UAB. Els 4 estudiants, incloent el Joan, es passen els contactes i convoquen a una reunió abans de Nadal a l'aula lliure de l' Edifici d'Estudiants per començar a organitzar la campanya a la UAB que es basarà en recollir firmes i crear estat d'opinió favorable al respecte.

Es debat. S'exposa que el SEPC ho podria liderar o podria a través de la seva comissió del llengua convocar als estudiants.

La postura d'EPA. En aquella reunió en Joan Gil aposta per crear un grup estudiantil que impulsi la campanya a la UAB, amb la coordinació de la coordinadora de campanyes de la PxLl, que sigui el més transversal possible (tal i com demanen membres de la Plataforma) sense que cap sindicat o organització que ho intenti liderar o controlar. Perquè en un principi si algun sindicat ho fa, pot marginar o donar peu a que molts estudiants no s'apuntin al carro de la campanya. En tot cas, si alguna organització com el SEPC vol impulsar la campanya pel seu compte a la UAB ho pot fer. Però en principi, s'acorda aglutinar la majoria d'estudiants i per tant, no posar sigles i convocar a tothom, basant-se en que la participació sigui de forma individual.

Dues reunions de tots els estudiants interessats de la UAB (aula 120 de l'ETC)

L'Oriol Ibàñez i el Joan hi assisteixen després dels respectius debats per mail que s'havien generat per proposar agitació i propaganda de la campanya a la UAB. Es fan dues reunions fins desembre. Hi ha dubtes sobre algun aspecte del manifest de caire més tècnic, però s'acorda tornar a quedar (i re-enviar els correus a tothom) per tal de pensar en dur a terme alguna xerrada o alguna recollida de firmes (amb postals) col·lectiva. Tot això, ho coordinarà la coordinadora de campanyes de la PxLl, qui s'hauria de reunir amb nosaltres per tal de que poguéssim acordar diverses activitats per tal de crear estat d'opinió. Es diu que la PUC recollirà queixes dels estudiants. Els dos membres d'EPA intervenim força per tal d'ajudar en l'impuls de la campanya i ens comprometem a fer una llista de professorat interessant en ajudar-nos.

Conclusions. Els membres d'EPA, de forma individual, estan implicant-si molt a fons a la UAB, i cal continuar així. El Joan Gil i l'Oriol Ibàñez estan contents amb la organització i la coordinació entre estudiants a la UAB perquè s'ha fet "entre tots"; i volen que EPA s'encarregui a la facultat de recollir les firmes (si l'Assemblea també ho vol fer, millor!). S'apostaria doncs, per continuar creant aquest grup transversal a la UAB i alhora, impulsar des d'EPA de mutu acord amb la PxLl la recollida de firmes a la nostra facultat per avançar amb la feina.

Proposta d'ordre del dia (13/01/2010)

2010-01-08T11:29:00.000-08:00

Proposta de J. Gil com a ordre del dia (13/01/10)

Redactor: J. Gil.

1. Qüestions pendents: explicar reunions Campanya pel català, Junta de facultat, i altres

2. Discutir “DOCUMENT DE BASE”- > Aprovar Pla de Treball pel 2n semestre com a mínims a dur a terme

3. Debat sobre el futur de la EPA. Anàlisi de la situació (relacionat amb el Pla de Treball acordat prèviament): podem afirmar que cal que ens coneguin els estudiants de la facultat (perquè la majoria de 1r i 2n no saben què fem i quan ens reunim) i aclarir que som oberts. Joan Gil passarà números de contacte permesos dintre del món estudiantil.

- Proposta Àgora, proposat Refundació d’ EPA, etc. (i les que sorgeixin)

4. Discutir Posicionaments polítics i ideològics i Comunicats:

- Comunicat de la FMUAB 2009 que pocs s’han llegit (pendent des de fa molt)

- Posicionament sobre absentisme universitari a les aules

5. Proposta de nova organització interna per agilitzar la feina: la coordinació que acabo duent a terme jo és insostenible perquè és massa unilateral, cal delegar tasques. Proposo que cada dimecres es faci l’Assemblea ordinària d’ EPA de poc més d’una hora (com sempre ens hem limitat), però que es divideixi entre un debat entre tots per prendre les decisions i una altre part per agilitzar la feina. Aquesta, s’organitza a través de comissions on cada membre se’n faci responsable, i lliurement faci el que pugui i vulgui. Es podran reunir de forma extraordinària (quan ho creguin convenient el seus membres). La raó és sense perdre l’assemblearisme i consens alhora de prendre decisions (Assemblea ordinària), les Comissions puguin convocar-se més enllà de l’horari de l’Assemblea de cada dimecres a l’aula 2 a les 12h. Canviar el Reglament intern d’ EPA si s’aprova.

Acta 9 / 12 / 09

2009-12-09T09:18:00.000-08:00

Assistència justificada: els 4 juntaris per EPA (Oriol, Júlia, Júlia i Gerard)

Assistents: Joan Miquel, Joan Gil i Andreu Batlle (organitzadors de la xerrada contra les discriminacions)

Tema únic: Hi ha feina d'estudis i només es parla d'un tema: de la xerrada del dimecres següent. S'organitza la feina entre els 3. El Joan Gil ha d'enviar mails a altres col·lectius perquè s'hi adhereixin, i el muntatge de la xerrada s'encarrega el Joan Miquel i l'ADUAB i l'Andreu s'encarregarà de dur la xerrada i de dur la ponent.

Una hora abans el Joan i la Júlia Miralles es reunien per parlar de la Junta. Tots els juntaris s'han preparat molt bé la Junta i el posicionament d'EPA (s'ha debatut per mail). Al final, es comenta entre tots, una mica com ha anat la Junta de facultat i què valorem de tot plegat que no va pel bon camí.

2 / 12 / 09

2009-12-05T16:21:00.000-08:00

Redactat pel Joan Gil.

Es cancel·la per correu electrònic l'assemblea ordinària.

Excuses justificades: Joan Miquel, Oriol Ibàñez i Joan Gil diuen que hi ha una xerrada organitzada pel Departament de Ciència política i el Deganat molt interessant. El Gerard Domínguez té una reunió a l'Edifici d'Estudiants. La Júlia Mas a partir d'aquell dimecres comença a treballar durant el migdia (la resta la felicitem i quedem en que li enviarem tot per correu electrònic perquè vagi a les Juntes de facultat amb tota la informació disponible).

El Joan Gil ha enviat (per correu electrònic) una proposta de posicionament d'EPA davant la vaga i la manifestació perquè de sobte s'havia convocat i EPA s'havia de posicionar a la facultat. El Joan Miquel ha retocat l'estil del posicionament (el suavitza). La resta diuen que estaria bé publicar-lo.

L'Oriol i el Joan són presents al Cercavila per la manifestació del 3 de desembre. No els agrada l'estil del cercavila. Es publica el manifest al web. No hi ha temps per fer més difusió d'aquest.

Hi ha contactes informals entre membres per avançar feina. En Joan Miquel, el Joan Gil i l'Andreu Batlle IV avancen i s'esforcen molt per fer la xerrada sobre discriminacions a la facultat el dia 6 de desembre. La resta cara a cara o per mail comencen a parlar sobre les votacions a la pròxima Junta de facultat (el pròxim dimecres): es comenta que en tot allò on estem contents (hem impulsat o és del nostre gust) caldria votar Sí. (A hores d'ara encara està en debat).

La creació de la Comissió d'Igualtat impulsada i introduïda per EPA a l'ordre del dia, si. En aquesta el Joan Miquel com a expert tindrà un paper de representant del col·lectiu de discapacitats per voluntat del Deganat. La introducció d'una partida al pressupost del 2010 sobre mesures de sostenibilitat que EPA presentarà, també es mereix un Sí. Com també el nou reglament de consens del Consell d'Estudiants de la facultat.

Normatives i reglaments de la UAB

2009-11-25T09:17:00.000-08:00

Dades econòmiques de la Universitat: http://blogs.uab.cat/deganatdelletres/economia

Normativa de la segona convocatòria: http://especialbolonya.files.wordpress.com/2008/10/segona-convocatoria.pdf

El 46,6% de la comunitat universitària utilitza el tren per venir a la UAB: Hàbits de mobilitat de la comunitat universitària de la UAB 2009

Document de Muntanyà (Rectors i presidents Consells Socials): Declaració_d Montanya

Estatuts de la UAB: http://www.uab.es/Document/estatuts-2003,0.pdf o http://www.crue.org/export/sites/Crue/legislacion/documentos/estatutosuniversidades/Autonoma_de_Barcelona.pdf

Documents institucionals de la web de la UAB: http://www.uab.es/servlet/Satellite/coneix-la-uab/documents-institucionals-1095240878900.html

Normatives i reglaments de la UAB: http://webs2002.uab.es/o-coordinacio-institucional/web-oficina/normatives_reglaments/caratula_normatives.htm

Els òrgans institucionals UAB: http://www.uab.es/servlet/Satellite/conoce-la-uab/generales/el-claustro/funciones-1099409751044.html

El Síndic de greuges de la UAB: http://www.uab.es/servlet/Satellite/conoce-la-uab/defensor-universitario-1099409749914.html

El borrador de l'Estatut de l'Estudiant: ESTATUTO DEL ESTUDIANTE UNIVERSITARIO. BORRADOR

Reglaments i definicions dels antics Consells d'Estudiants de la UAB : Consell d'Estudiants Enginyeria de Sabadell, Consell d'estudiants de l'ETSE i Consell d´Estudiants de Biologia.

Pla d'acció local per la Sostenibilitat: http://www.uab.es/Document/763/486/PAccioSostenibilidad,0.pdf

Segon pla d'Igualtat de la UAB: http://www.uab.es/Document/721/787/Pla_igualtat_dones_homes_2008-2012,0.pdf

Pla de treball de final de semestre

2009-11-23T03:40:00.000-08:00

Pla de treball de final de semestre de l'organització decidit en l'última assemblea

25 / 11 / 2009: Assemblea ordinària. A les 13:30h hi ha una xerrada contra la Guerra de l’Afganistan. Possible adhesió a la Campanya pel català de la Plataforma per la Llengua. Consell d’Estudiants (Joan Gil) i Consell d’Economia (Oriol Ibàñez).

2 / 12 / 2009: Assemblea ordinària. Muntar la xerrada contra Discriminacions. Parlar també en comissions dels cartells, fulletons, enquestes, delegats de curs i titulació, de parlar amb la PEF del seu futur, del PEC i del BPF.

9 / 12 / 2009: Assemblea ordinària i Junta de facultat (pels 4 representants d’EPA). Reunir-nos amb algun col·lectiu d’estudiants de la UAB o la PUC i informar-lis de la xerrada.

16 / 12 / 2009: La xerrada en contra de les discriminacions. No hi ha assemblea.

23 / 12 / 2009: Si es vol es pot fer un “Dinar de germanor” o balanç. I sinó es cancela l’assemblea ordinària per estudis.

- Cal penjar els posicionaments polítics i ideològics (absentisme escolar, Consell d’Estudiants i Consell d’Economia) a més de la valoració sobre la FMUAB 2009.

- Cal reunir-se amb l’AJEC per la FMUAB 2009.

Acte 11 / 11 / 2009

2009-11-18T15:51:00.001-08:00

No es du a terme l'assemblea de cada dimecres per falta d'assistència que ha estat prèviament justificada.

Joan Gil i Oriol Ibàñez parlen amb el Marc Muntanyola sobre què fer davant la falta de participació estudiantil a segon curs: xerrades als Instituts, enquestes com a feina de classe, etc.
Hi havia aquest ordre del dia:

Proposta d’ordre del dia (J.Gil)

Exposició de la feina de co-organització de la FMUAB de col·lectius amb l’AJEC
Valoració de la FMUAB (i impressions de les passejades, imatge olbidable al final)
Beneficis de la FMUAB?
Valorar (els que encara no ho han fet) el comunicat d’EPA
Material que ha quedat de la FMUAB 2009
Nova distribució de tasques
Informe de la reunió per crear el Consell d’Estudiants
Subvencions per projectes d’estudiants a l’ETC
Reunió amb el Degà

Proposta d'ordre del dia de J. Gil

2009-11-18T15:45:00.000-08:00

Enviat per mail (com sempre) pel 19 / 11 / 2009

Reflexió: Tots tenim moltes pràctiques però és urgent que en aquesta assemblea no fallem. Cal ser-hi tots per distribuir-nos les tasques i delegar-les en Comissions de dos membres. És cert, que com dieu cal ser realistes i fer microsindicalisme i no més; però se'ns acumulen coses de l'anterior setmana: veniu que només és una hora! El que cal és tenir posicionaments polítics i ideològics per tal de que siguin la guia perquè treballem autònomament i avancem feina.

1. FMUAB 2009 (valoració) -> Posicionament EPA (parlar de la brutícia) i reunió AJEC pels beneficis o costos? -> Comissió Andreu Batlle IV, Oriol i Joan

2. Moviment estudiantil: Claustre (gent PEF) i vaga -> Comissió ?

3. Nova militància (propostes) i "xarxa" per la UAB -> xerrada a Instituts, reunió amb la PUC, parlar amb les alternatives a l’Assemblea (no AJEC), Jornades? O xerrades? -> Comissió? Proposta de la PEF (i) EPA? Eleccions del sistema de delegats?

4. Nous posicionaments polítics estudiantils (cal debat com a mínim d'un quart d'hora) -> es redacta i s’envia per correu electrònic durant la setmana (calen més Sis per publicar-ho que Nos).

5. Comissions d’Economia i del Consell d’Estudiants (relacionat amb els posicionaments polítics) -> Consell d’Estudiants (Joan Gil) i Consell d’Economia (que s’estarà duent a terme durant l’assemblea: Oriol Ibàñez)

6. Nou horari: cada setmana (assemblea ordinària) però cada dues fem una primera posada en comú o valorem la situació de la facultat i el que resti del temps ens organitzem en Comissions (a la mateixa aula, tots junts, però no fent assemblea, sinó avançant la feina). El proposo per debatre’l demà passat.

Adhesions -> www.alauniversitatencatala.cat ho debatem

Debat sobre “Xarxa”: Estudiants de Filosofia i Lletres i Candidatura col·lectiva d’estudiants de TII

Reunió amb el Degà (està al web)

FMUAB:

- Exposició de la feina de co-organització de la FMUAB de col·lectius amb l’AJEC

- Valoració de la FMUAB (i impressions de les passejades, imatge olbidable al final)

- Beneficis de la FMUAB?

- Valorar (els que encara no ho han fet) el comunicat d’EPA

- Material que ha quedat de la FMUAB 2009

- Tiquets (Andreu) i diners (Joan)

Acte 18 / 11 / 2009

2009-11-18T15:35:00.000-08:00

La proposta de l'ordre del dia.

Redactat: pel Joan Gil.

Assistència: Júlia Mas, Oriol Ibàñez, Joan Miquel Roig, Joan Gil i espontàniament, Andreu Batlle IV.

No assistència justificada: les de sempre: treballa (Judit Terés), té molta feina (J. Martí) i està en moltes organitzacions (Bernat). La d’aquest primer semestre (té dues carreres, pràctiques professionals i joventut política): Júlia Miralles; i tot i així fa coses. Novetat: té una reunió obligatòria (Gerard Domínguez).

Inici (debat previ situació a la facultat amb el Marc Pérez Muntanyola)

Reunió (12-1h): S’accepta el nou horari. S’expressa que dos membres del Claustre de la PEF estan a la nostra disposició i a la de tots els estudiants. També hem parlat de l’actualitat universitària i estudiantil però hem conclòs que cal ser realistes: no tenim molt temps, som de classe treballadora. L’Andreu ens du els tiquets i les begudes sobrants, se n’ha begut un munt.

· Es parla que s’ha de fer un Pla de Treball i dues Comissions (Junta de facultat i mobilització).

· Es diu que s’han de fer posicionaments polítics i ideològics sobre les comissions de la Junta de facultat i que es debatran per correu o en la pròxima Assemblea. El Joan s’ofereix voluntari de fer-ne la proposta sobre el Consell d’estudiants després de tenir un esbós del que han fet l’Oriol i el Gerard a la Comissió. L’Oriol proposarà l’altre (la d’Economia i Finances). Es parla de la reunió amb el Degà: no hi haurà reducció de pressupost.

· Es diu que cal fer un comunicat valorant la FMUAB 2009 amb especial esment a la brutícia i que es debatrà per correu electrònic. En el comunicat, posarem el que hem perdut (hem tingut costos i no pas beneficis com preteníem per culpa de bidons plens d’espuma), però que valorem bé la organització amb l’AJEC, Ganàpies i els altres col·lectius. Un dia divertit, però els esforços dedicats (campanes incloses) i la poca visualització del col·lectiu a les barres fan que no sigui tant positiva la mirada enrere. Parlem d’usar el Local d’Estudiants per posar el material que ens sobra de la festa; però la J. Mas diu que no es prioritari per res això i se li fa cas. Es valora la feina dels amics del Joan i del Mochi, i la del mateix Joan, Oriol i Andreu.

· Sobre els delegats de curs la Júlia Mas exposa que calen delegats per torns (els de tarda han de tenir el seu!!!). S’accepta la proposta per la nova Comissió del Consell d’Estudiants.

Es debat el perquè de la baixa participació estudiantil. S’exposa que cal diferenciar EPA de la coalició electoral amb la PEF i sobretot, de la PEF ja que fins i tot amics nostres ho confonen. Potser caldrà fer enquestes sobre participació a la facultat.

El Joan Gil exposa que la PEF està en declivi de militància (poques reunions, cap feina institucional, etc.) i que fa política de cadires buides a la pràctica i que tot i que siguin els nostres companys polítics a la Junta (i amics personals, cosa que va apart); això és vergonyós. Mai més, deixem fora de les llistes electorals a gent que si volia fer feina i que s’ha despenjat perquè varem tenir que cedir en les “quotes” (penós i inútil també el tema de quotes...). A la última Comissió, només hi havia dos membres d’ EPA (les altres dues estaven excusades). Alguns tenien excusa de la PEF (dos), la resta (més de 7) no.

Reunió entre EPA i el Degà: reclamacions d' EPA

2009-11-13T11:05:00.000-08:00

Joan Gil (membre d'EPA) i el Degà de la facultat es varen reunir el dia de la FMUAB 2009 no autoritzada i organitzada pels estudiants a les 10h, per tal d'expressar aquestes valoracions:

Des d'Estudiants per a una Política Activa (EPA), valorem positivament les polítiques estratègiques del Deganat desenvolupades fins ara i els continuem mostrant el nostre suport.

Tot i això, EPA segueix denunciant en el seu web i públicament la reducció del pressupost de la facultat en un 15-20% per decissió meditada del Degà de la facultat i per això reclama transparència democràtica en les partides que es veuran afectades per aquesta reducció.

Davant d'aquestes valoracions i aquesta petició el Degà ens va informar exhaustivament de la situació del pressupost de la facultat, es va comprometre a fer transparent els pressupostos i desglossar-los. I ens ha avançat que degut a un superàvit anterior no es reduirà cap partida. Els pressupostos de la facultat es presentaran en la Comissió d'Economia i Serveis, el dia 17 d'aquest mes.

Tant els pressupostos com el reglament del Consell d'Estudiants s'aprovaran en la pròxima Junta, en la qual EPA vol constituir una nova comissió contra discriminacions (de gènere i per discapacitats) per tal de fer feina conjunta amb la delegada de Gènere de la UAB a la facultat, proposta que ja ha consensuat amb el Degà i que estarà inclosa en l'ordre del dia de la pròxima Junta de facultat.

D'aquesta manera EPA, està duent les reivindicacions d'ADUAB (Associació de disminuïts de la UAB) a la nostra Junta de facultat tal com varem acordar amb algun dels seus membres quan aquests (algun és alhora membre d'EPA) van venir a fer d'observadors al referèndum per la moratòria dels Graus. Com també, està duent alguna de les reivindicacions de la campanya electoral de la coalició electoral amb la PEF en el tema de Gènere.

Acta 14/10/09

2009-10-14T06:31:00.000-07:00

Davant la falta d'assistència a l'acte (xerrada/taller debat sobre Bolonya i els nous graus) que s'havia de fer aquest dimecres, substituint així l'assemblea ordinària, s'ha fet una reunió improvitzada sobre l'actualitat universitària i alguns temes pendents.

Lloc: aula 2.

Redactat: Joan Gil.

Assistents: Andreu Batlle IV i Joan Gil (qui haurien d'haver fet la xerrada), i els membres actius Júlia Mas, Joan Miquel Roig i Oriol Ibàñez.

TEMA DEL DIA: El Joan Gil explica detalladament la reunió de col·lectius a l'ETC per autoorganitzar la festa major a esquenes de la cancel·lació (que no liquidació) del pressupost per part de la Rectora, i els factors i actors implicats. En resum, exposa que el SEPC vol "controlar" la Comissió per organitzar-la i que és molt probable que la resta de col·lectius (la majoria estudiantil a la qual EPA ens devem) no pugui vendre a les barres begudes, i per tant, autofinançar-se. Es qüestiona la presència d'EPA en una festa major alternativa (autoritzada o no, àmplia o sectària) si no tindrem la suficient militància per fer una paradeta al matí. S'exposa que en l'organització sí que si ha d'estar com a EPA (s'estigui o no a la festa major com a tal col·lectiu) en defensa que els estudiants (també de la nostra facultat) puguin gaudir d'una festa major a la UAB.

Altres temes:

- (Es fa una prova del principi de la xerrada per part d'Andreu Batlle IV i tothom està molt content de la seva exposició.)

- S'exposa que a l'acte de graduació hi podran ser els representants d'estudiants de la Junta de Facultat i que dels 4 membres d'EPA que ho són, quants tenen previst assistir-hi.

- Es valora molt negativament la presència d'un únic assistent nou (que no és membre actiu d'EPA). La Júlia Martí i el Gerard (dos membres també actius) no hi han pogut assistir però tenien excusa. El Joan Gil (que és qui s'encarrega de nova militància) només ha aconseguit dur aquest assistent, i reconeix el fracàs del seu projecte per aconseguir nova militància. Es reflexiona sobre la situació militant a EPA. Els cartells penjats per l'Oriol i el Joan pels suros de la facultat i la notícia (esdeveniment) publicada al grup del facebook de l'entitat estudiantil; no ha funcionat. Cal més propaganda, més difusió de l'acte, i més boca orella entre els estudiants de primer curs.

Acta 30/09/09

2009-09-30T05:23:00.000-07:00

(Redactat pel Joan Gil)

Lloc: Aula 2.

Assistents: Gerard Domínguez, Júlia Mas, Joan Miquel Roig, Oriol Ibàñez i Joan Gil.

Aprovacions: Després de debatre diversos temes s’aprova que:

- Més canvis en pro de l’agilització de la feina interna. La substitució d’enviar per correu electrònic un ordre del dia “provisional” a proposta d’alguns dels membres; per un ordre del dia concret i estable per totes les assemblees basat en: tema del dia, temes urgents, desenvolupament dels projectes, temes tècnics (web, actes,…) i altres temes. I una hora de durada màxima de cada assemblea: 2 hores.

Tema del dia: Moviment anti-Ripoll. Temes urgents: reunió FMUAB i acte Hondures. Projectes: Desenvolupament lent. Interrelació entre projectes. Temes tècnics: Posar “EPA denuncia…” al web, cartells als plafons més grans i bonics, fer un calendari orientatiu d’alguns dels projectes, etc. Altres temes:

- El dijous de la setmana que ve serem presents a la reunió per la Festa Major de la UAB en que hi seran presents les associacions de la festa alternativa de cada any i tot estudiant voluntari. Hi serem presents per la presència de la Júlia Mas.

- Es desestima fer un comunicat a la Rectora per EPA per la reducció del pressupost de la universitat i altres temes. El Joan Gil ho podria fer a títol personal. Es diu que ja es farà conjuntament sobre la FMUAB.

- Sobre l’acte d’Hondures aprofitarem la reunió entre el Gerard (JEV UAB) amb el que ho du (UGT UAB) per preguntar-li per què no surt el nostre nom en els cartells per tal de saber si hem d’estar presents o no a l’acte. Gent d’EPA hi serà present per JEV UAB. El Joan Gil hi serà present (com a EPA) si s’aclareix perquè ens han obviat al cartell de l’acte sobre Hondures.

- Com van els projectes?

- 1. “Catalanitat” – “sorpresa” (ho lidera l’Oriol): cal parlar amb alguns membres que també ho faran en altres nivells no universitaris per coordinar-nos. També es podria parlar amb la PUC de la UPF. El Gerard que promou els projectes de xerrades (“Jornades”) juntament amb el Joan i el mateix Oriol es comprometen a fer una xerrada-debat anterior a aquesta acció “sorpresa”. També parlar d’informar els MMCC.

- 2. La Júlia Mas promou el “model de facultat” d'EPA i es reunirà amb el Joan Gil (projecte “altres”) per tal de fer uns fulletons informatius del que s’ha fet a la Junta de facultat per retre comptes als estudiants. Faran una reunió per la PEF i les propostes que s’han dut a la Junta de facultat.

- 3. Pel tema que promou el Domínguez (“Jornades”) hem de parlar amb alguns possibles ponents.

- 4. Pel projecte “consolidació organitzativa” (difusió, transparència, actualitat, materials, nova militància, relacions amb la PEF, ús MMCC, fulletons, …), el Joan proposa fer una xerrada amb powerpoint i presentació d’EPA a la Sala de Graus sobre Bolonya i els Graus.

- Amb el Joan Miquel (membre d’EPA i ADUAB) acabarem de signar l’acord amb el Joan Gil sobre un conveni de col·laboració (signat amb cada inici de curs) amb l’ADUAB.

Altres temes: l’Oriol ja ha modificat les dades de col·lectiu de l’ETC. Roger Ubach ha de ser informat del fet que al Consell de Govern pot ser elegit com a estudiant representant. A l’ETC, la Júlia Mas i l’Oriol s’informaran de com va això del centre de cost. I caldrà fer una reunió amb el Cardús per exposar-li tot el que volem fer. Es parla de remodelar i posar articles nous a l’espai web.

Acta 23/09/09

2009-09-30T02:40:00.000-07:00

(Redactat pel Joan Gil)

Lloc: aula 2. Ja se'ns ha assignat. El Joan Gil va anar a demanar l'aula per tot el curs a SLIPI.

Assistents: Gerard, Joan Gil, Oriol i Júlia Mas.

[Va ser una reaprovació de tot allò acordat a la reunió informal d'inici de curs]

- També es va parlar del Consell d'Estudiants.

- De demanar la clau per posar cartells perquè els estudiants sàpiguen que ja ens reunim. A hores d'ara, ja estan penjats dos fulls informatius com aquests:

---------------------------------------------------------------------------------------------

Estudiants per a una política Activa (EPA) és una organització progressista de la facultat que promovem la participació estudiantil a la facultat,
Ens reunim els dimecres a les 12:05h a l’aula 2. Vine i participa a les nostres assemblees sense cap mena de compromís.
Per a més informació: http://epauab.wordpress.com i epauab@gmail.com

--------------------------------------------------------------------------------------------

- Es va parlar del fet que els dos membres d'EPA que van voler entrar a la comissió d'estudiants de l'AQU no van ser escollits.

- Per més endavant, organitzar un "Torneig".

- Es va recordar el funcionament intern basat en la interconfiança personal, l'absència de càrrecs o de portaveus, i la novetat de la creació de "dinamitzadors/responsables" rotatius per promoure els projectes per agilitzar la feina. Igual filosofia organitzativa interna però més útil.

Acta 16/09/09 (reunió d'inici de curs)

2009-09-30T02:03:00.000-07:00

(Redactat pel Joan Gil)

Lloc: Bar Plaça Cívica.

Assistents: Gerard Domínguez, Oriol Ibàñez i Joan Gil.

Ordre del dia a debat: propostes i objectius davant el nou curs per part del Gerard, proposta d'agilització organitzativa interna i anàlisi de l'etapa postbolonya per part del Joan i proposta catalanista estudiantil de l'Oriol.

- S'exposa que hem de modificar les dades com a col·lectiu de l'ETC.

- Parlar amb independents, gent de JEV i JERC perquè entrin a EPA.

- S'exposa que tal com s'ha dit per correu electrònic hem de continuar fent les assemblees/reunions els dimecres a les 12 hores a l'aula 2.

- Es decideix estar al corrent del moviment anti-Ripoll que s'està generant per la cancel·lació de la Festa Major de la UAB, per la seva gestió "despòtica" (passant dels procediments sense un estil promès de consens) i pels acomiadaments de l'OCE i altres aspectes laborals que estan donant maldecaps a tot el PAS (crítiques unitàries de CGT, CAU, CCOO i UGT). Es parla d'intervenir o no en el moviment anti-Ripoll i pro-FMUAB.

- S'exposa que als nous membres d'EPA se'ls exposi la realitat del moviment estudiantil: que està molt fragmentat i hi ha poca relació entre associacions d'estudiants. I que a nosaltres no ens agrada aquesta poca unió estudiantil.

- Continuar amb el mateix espai web perquè queda molt clar i concís.

- Es diu que a les jornades de benvinguda hi hagi dos membres d'EPA diferents per la sessió de matí i la de tarda. Es proposa el Joan pel matí i la Júlia Mas per la tarda. És molt important ser-hi per nova militància, per respecte i per coneixement de l'organització als nous estudiants de primer curs de grau.

- Nova organització interna "pro-agilització" (canvis contextuals):

- Es vol canviar el funcionament intern. S'aprova la proposta per a la nova organització interna. Deixant intacte el reglament de funcionament intern. La raó és que "els responsables" (del blog, de les relacions sindicals, de Junta, ...) no funciona perquè hi ha falta de motivació, i això comporta que els objectius no s'assoleixin i que la feina no es dugui d'una manera més àgil. Es parla de que tots els membres s'involucrin en tot el que envolta EPA com abans, però que hi hagi certs membres dedicats a "dinamitzar" o "promoure" dintre del col·lectiu estudiantil certs projectes. És un nou funcionament dividit per projectes.

- Es divideixen els membres entre els projectes que més els motivin per tal que es duguin a la pràctica i es vagin treballant entre setmana.

- També s'exposa que els escrits al web els escrigui algú/ns i es passi per correu electrònic, i que si tothom hi està d'acord i no es fan canvis, es pot publicar al blog. En qualsevol propera reunió de l'EPA es pot demanar canviar l'estil de qualsevol entrada del blog. Només és una mesura per agilitzar l'actualització de l'espai web.

- Es divideix la feina interna en diversos "projectes": El Gerard es queda amb "Jornades" (vinculat a xerrades i "BPF") en el qual l'Oriol i el Joan l'ajudaran a dur-ho a terme ja que durant el juliol van anar pensant en diverses idees. La Júlia Mas es quedaria (si vol) amb "model de facultat" (relacionat amb el PEC, creació de comissions de facultat, la PEF, la feina a la Junta de Facultat). L'Oriol Ibàñez decideix liderar el projecte "catalanista" de l'organització (projecte "estrella", i altres vinculats a la PUC, la defensa i protecció del català). El Joan Gil es queda amb "d'altres" (relacionat amb el model de facultat: fulletons de la feina feta a la Junta de facultat i sistema de delegats informal; així com ús dels MMCC vinculat al projecte catalanista; conveni de col·laboració amb l'ADUAB, Consell d'Estudiants i "nova militància": formació i difusió d'EPA).

Normatives del Rectorat d'obligació legal per a la facultat

2009-06-06T13:21:00.000-07:00

Sobre coneixement i ús de les diferents llengües i drets lingüístics, la UAB en Consell de Govern i després d'un procés participatiu en el qual vaig poder participar a través d'una enquesta, va apostar pel multilingüsime amb el Nou pla de llengües de la UAB:

-> Afecta a la facultat en temes de docència sobretot per l'article que exposa que "s'ha de definir l’horitzó de docència en català per al grau"

A més, a la web de la UAB on es poden trobar tots aquests documents tenen alguns que són el resum de la línea de la Comissió de Política Lingüística.

Sobre convocatòries per repetir l'assignatura.

Sobre el Règim de permanència en una carrera (per estudiants de 1r curs).

Sobre Programes de Medi Ambient.

-> Oficina de Medi Ambient de la UAB amb totes les polítiques sostenibles de la UAB que han rebut molts reconeixements, tot cal esmentar-ho.

Sobre accés als estudis de grau.

Sobre el Pla de Mobilitat de la UAB.

Servei pels discapacitats del FAS (PIUNE).

Sobre la estructura territorial de la Administració de la UAB a la facultat.

Sobre el Servei de Qualitat de la UAB.

-> Cada 6 anys el grau haurà de ser validat o eliminat per la ANECA seguint els criteris que segueix la ANECA (i que et recorda la OPQ de la UAB) d'avaluació continuada, crèdits ECTS, "habilitats i aptituds" i seguiment del PDI - pla docent EEES.

Sobre el servei del Síndic de Greuges.

-> Usar-lo en cas que estudiants, PDI i Deganat no et solucionin el problema.

Convenis que té la UAB.

-> Un dels nous i més perillós és amb Universia.

Joan Gil

Acta del 27/05/2009

2009-06-03T10:36:00.001-07:00

Assistents: Gerard Domínguez, Joan Gil, Júlia Mas, Oriol Ibàñez i Joan Miquel Roig

No assistència justificada: Júlia Miralles

- Aprovació de l’anterior acta

- Ronda de valoracions del referèndum per la moratòria i de la relació amb l’ADUAB

Es conclou que hi va haver una gran participació en el referèndum. Valorem molt positivament el resultat pel Sí a la moratòria; ara caldrà saber com gestionar-lo. S’aplaudeix l’Oriol Ibàñez per aconseguir que el Jeroni Sureda estigués present com a observador del professorat en el referèndum durant tot el dimarts. També es dóna gràcies a Miquel Roig per la seva presència juntament amb una companya de l’ADUAB per oferir-se com a observadors externs de la facultat. EPA durà les reivindicacions de l’ADUAB a la nostra facultat, exposa el Joan Gil. Com la reivindicació de les beques per a discapacitats. Els requisits democràtics del referèndum s’han complert. El pròxim curs intentarem marcar l’agenda política i estudiantil de la facultat nosaltres mateixos en una probable etapa post-Bolonya. El nostre posicionament en el referèndum ha estat coherent i ho valorem positivament.

- L’Oriol i la Júlia Mas exposen que ja estem donats d’alta com a col·lectiu de l’ETC.

Es diu que per aquest any no hi haurà despatx perquè no hem fet res per tenir-lo (activitats, etc.) i que cal omplir un full perquè ens donin diners (la meitat del cost total) i materials per dur a terme una activitat. També podem usar la impressora amb un centre de cost. Tot això es recorda perquè alguns membres estan imprimint de la seva butxaca els cartells del referèndum, etc. I no es vol continuar així. Es conclou també que es demanarà el correu institucional de la UAB a través de l’ETC però que de moment usarem el de Gmail.

- Es parla sobre que el degà ens ha informat de la reducció del 15% del pressupost de la facultat.

- Es diu que s’ha de fer una reunió PEPA (amb la PEF) per la nova Junta de facultat. Cal acabar de fer el PEC (Programa Electoral Comú) a la pròxima reunió “PEPA”.

- Es fa una calendarització de la organització davant la COA i la Junta de Facultat.

- Després de debatre sobre l’absentisme universitari en un debat amb la PEF organitzat per la persona que gestiona el butlletí de la facultat i en el qual es va delegar la opinió d’EPA al Joan Gil; ell mateix, exposa que caldria fer un posicionament comú. La Júlia Mas comenta que no s'ha de confondre l'absentisme voluntari amb l'involuntari; i aposta pel posicionament comú.

- A precs i preguntes de la Junta de Facultat s’haurà de preguntar sobre la reunió interdepartamental pel qual aposten EPA i PEF.

- L’Oriol Ibàñez exposa que a les aules de 1r se’ls ha aturat les classes durant una hora i que l’ ex VDOA i la nova VDOA han fet propagada sobre els graus, informant i contestant dubtes sobre els nous plans d’estudi de la facultat. Xavier Rambla, ex-VDOA, i actual cap de titulació de Sociologia ens va exposar en una xerrada uns dies després que això es feia cada any amb els plans pilot, etc.

- També cal fer més cas de les avaluacions del PDI que es fan per becaris que en ocasions es fan pels mateixos professors.

- Des d’ EPA proposem implementar un sistema de delegats amb crèdits de lliure elecció i amb coneixement dels representats polítics d’estudiants i amb la informació sobre tutors i avaluacions i drets i deures dels estudiants.

- Es parla de Construïm la Publica d’AJEC, l’ASU, Lluís Tort i alguns PDI i PAS presentada en un mal moment (final de curs). No s’apostarà per formar-hi part si se’ns demana la entrada. També de si cal posicionar-nos en contra de les accions lamentables de la tancada de la facultat de Comunicació. I de l’entrevista del degà per part de la revista Campus UAB. Es proposa fer una trobada anual d’estudiants de Ciències Polítiques i de Sociologia de les Universitats Catalanes.

- També es parla que cal augmentar la militància de 1r curs de cara al curs vinent.

- En el “Memorial de Greuges” es recullen les queixes dels estudiants com les del grup 51 de tardes de 3r de CCPP i de l’Administració sobre SHP, sobre els dubtes sobre si existirà o no el CAP de professorat o ja serà el màster per a tota Catalunya implantat, i si haurà dret a rebre docència de les assignatures suspeses del pla antic que no estiguin en el grau.

Acta 2/06/2009

2009-06-02T10:50:00.000-07:00

(Escrit pel Joan Gil.)

Reunió EPA

Ordre del dia: davant l'imminent no legal COA (Comissió d'Ordenació Acadèmica) d'aquest dimecres i la pròxima Junta de Facultat constitutiva de dimecres que ve; es valora la situació actual, es debaten les propostes a dur a les dues reunions i es fan diverses converses i reunions extra després de la reunió ordinària amb altres estudiants.

Assisteixen: Gerard Domínguez, Júlia Mas i (amb una mica de retard justificat) Joan Gil i Oriol Ibàñez.
No assistència justificada: Júlia Miralles.

- Sobre la COA es debat que és una forma ràpida d'aprovar l'horari i el pla d'assignatures del grau que s'implementarà el curs vinent pels estudiants de Primer i es debat com es pot anar al COA alhora que es demana una moratòria dels graus. Es diu que cal anar a buscar i demanar informació prèvia perquè la majoria no sabem com funcionaran aspectes com la permanència i les convocatòries (la segona passa de setembre a juliol). S'acorda d'intentar introduir les propostes electorals del renovat (degudament canviat i consensuat amb la PEF) PIF (Propostes d'Innovació de la facultat, un treball del David Casanella, el Mochi i el Joan Gil). També s'introdueixen altres propostes debatudes entre els membres d'EPA durant la reunió.

- A causa de l'absència justificada de la Júlia Miralles (que és la juntària que EPA va consensuar que anés per EPA a la COA) hi anirà l'Oriol Ibàñez que s'ofereix voluntari ja que és l'únic que hi pot ser aquest dimecres.

- Pels drets dels estudiants de tarda. Cal que tota assignatura es dugui a terme al matí i a la tarda; així com les proves d'avaluació pels problemes laborals que podria comportar si no fos així i que actualment s'estan donant.

- Es parla que si surt la idea del cap de titulació de CCPP i Sociologia de passar que els No presentats siguin suspesos; que de cap manera prosperi.

- Cal oposar-se al fet que la segona convocatòria passi a ser al juliol i no al setembre? Es diu que hi ha poc temps per estudiar però que també ho tens més fresc. Es consensua que es pregunti si és una obligació que ve d'estaments polítics o si és una decisió del deganat de la nostra facultat ja que el Joan Gil recorda que la anterior Ministra va fer un globus sonda amb aquesta idea per veure si agradava o no a l'opinió pública.

- Què passa amb la reducció del 15% del pressupost de la facultat? Es diu que a precs i preguntes juntament amb la proposta de moratòria s'hauria de debatre a la Junta de Facultat.

- Hi ha que el que faci el professor a l'aula amb el nou Sistema de Qualitat entorn l'EEES estarà degudament reglamentat, EPA apostarà per estandaritzar 3 proves d'avaluació per assignatura tremestral i 6-7 per anual; sense que hi hagi la possibilitat de fer trampa (com per exemple, que una prova sigui fer tres treballs).

- Cal que a la COA s'informi de les fórmules per compaginar feina i estudis com la via lenta i apostar per una altra fórmula proposant implementar el PEA (Pla d'Estudis Allargat) del PIF. A la COA es debatrà quina és la millor opció.
Es recorda que tot això que vagi a la COA i a la Junta de Facultat cal parlar-ho amb la PEF si s'hi vol adherir (més endavant caldrà parlar amb el PDI si es pogués i es donés el cas) i sinó dur-ho solament com a EPA. També es recorda que cal iniciar el servei d'EPA del "Memorial de Greuges" (MdG) dels estudiants amb les seves queixes sobre docència, professorat i avaluació per dur-les a la COA, al degà o (sempre en primer terme) al mateix professor/a. S'aposta per demanar al Mochi, el juntari independent, que entri com a independent o com a membre de ple dret a EPA perquè millorarà l'operativitat dels estudiants que són juntaris i perquè pensem quasi de la mateixa manera i no té sentit un independent que vagi sol a la Junta de facultat. La seva veu, la pot mantenir, com la seva disconformitat o les seves propostes personals; però alhora de fer les coses bé, fer-les entre tots i iniciar campanyes per la facultat seria necessari que s'incorporés a nosaltres.

- Es parla que durant l'estiu es podria parlar amb el professorat juntari per crear aliances perquè se'ns aprovessin les propostes i per anar creant un bloc de PDI proper a EPA. El Gerard i el Joan s'ofereixen voluntaris per iniciar-ho durant el juliol d'aquest estiu.

- L'Oriol enviarà un Manifest de la PUC i altres associacions d'estudiants reclamant la protecció del català com a llengua d'ús vehicular a la Universitat Pública Catalana perquè EPA s'hi sumi. Sembla que s'estigui d'acord però cal llegir-la en deteniment.

Reunió "PEPA" (PEF i EPA)

Assisteixen el Joan Gil, l'Oriol Ibàñez (per EPA) i el Guillem Carbó (per la PEF).

Es parlen de les propostes debatudes en la reunió d'EPA. S'aproven totes.
Es parlen d'altres propostes del PIF; algunes es rebutgen i altres es modifiquen.

- Es recorda que el Feldman (de Política Comparada) canvi el programa de l'assignatura ja perquè no hi hagi més problemes en un futur amb la seva docència per part d'alguns estudiants crítics (altres li donem suport).

- Es diu quins juntaris aniran a la COA. La Júlia Miralles per EPA, el Guillem i uns altres dos per la PEF. Es diu que estaria bé que hi hagués la possibilitat d'haver-hi suplents.

- Es recorda que el grau s'implementarà pels de 1r i que els de llicenciatura que suspenguin tindran dret a tutoria i docència i que si no és així cal reclamar-ho.

- El Joan es queixa que ha anat al darrere de la gent de la REPOSOC i encara l'últim número no s'ha imprès o anat a buscar a copisteria pels seus membres. Exposa la intenció d'estar a la REPOSOC i solucionar tot aquest caos ja que estem parlant de diners públics. També passa una fotocòpia de dades de l'ANECA, que han de fotocopiar-se i que tracta sobre la facultat i el Guillem comenta que són molt negatives.

- L'estudiant que es va queixa per la professora d'hisenda pública ve a la reunió per explicar-nos la seva queixa. El Guillem pregunta si ha parlat anteriorment amb la professora. Se li diu que sí. Es decideix que faci una queixa personal a Gestió Acadèmica tal i com proposa el Guillem. I que a la COA, EPA juntament amb la PEF (el Guillem diu que també amb la PEF) es durà aquesta queixa. El Joan recorda que això pertany al servei del "MdG" i que estaria bé usar-lo de la forma correcte a través d'EPA però que evidentment es durà amb la PEF conjuntament. Però abans com diu el Joan, incorporant la resta de queixes i impressions dels estudiants de les assignatures com un estudiant que es queixa que Hisenda Pública, Economia Política i Política Econòmica es repeteix temari (el Joan i l'estudiant que es queixa d'Hisenda Pública hi estan d'acord). El Joan però, adverteix que que 3 PDI facin una mateixa assignatura no és pas responsabilitat seva sinó del Departament i que seria positiu que sapiguessim quins criteris fan que les reunions de Departament elegeixin els professors per dur una matèria i quins tipus de contractes de nou professorat s'estan (o no) duent a terme i perquè els becaris estan explotats. En el cas d'Hisenda Pública diu el Joan que és un d'aquests casos. Ens recorda que un dels professors s'hi esforça molt i que potser fa docència perquè l'obliguen en fer una tesi com passa amb la professora. L'estudiant valora que l'ajudem i nosaltres li diem que fem allò que podem concretar i que sigui útil (el que podem vaja). Els Powerpoints però de l'assignatura estan molt bé i cal preservar-los.

- Un altre estudiant se’ns acosta i ens exposa que no vol matricular-se d'assignatures suspeses perquè això no el fa avançar. Seguidament el Joan exposa una queixa d'un professor de PEE que exposa que caldria haver fet (i aprovar) PIE per poder fer PEE. Es consensua que es debatin les incompatibilitats d'assignatures. També s'exposa si caldria que fos una obligació fer una tutoria al febrer si s'ha suspès una assignatura. El Joan recorda que és imprescindible i explica una història sobre l'assignatura de RRII.

- Es parla d'una altre queixa d'un estudiant en que diu que els ERASMUS es poden matricularel gener i fer exàmens el mateix febrer! El Joan recorda que alguns no aprenen res: ERASMUS-ORGASMUS-TURISME SUBVENCIONAT-NEGOCI PRIVAT. L'Oriol que haurien d'estar més informats de la llengua que es parla aquí. I tot i que els tres consensuen que cal promocionar i donar oportunitats per beques ERASMUS cal que aquesta qüestió sigui atesa de forma més curosa.

- Es recorda que tot el què proposem hauria de ser "llei", ho sigui, que hauria de passar a ser part del Reglament (EPA, PEF i Deganat aposten per canviar-lo), del Pla docent o de quelcom que fos d'obligació legal complir-ho per així tot el que es decideix a les comissions sigui vinculant. Caldria doncs; una comissió per canviar el Reglament de la facultat?

- Seguidament els tres ens reunim amb el Rambla (cap de titulació de Sociologia) qui es queixa dels pocs estudiants de Sociologia (una d'EPA) que hi ha a la Junta de facultat. Es fan molts debats i ens informa que el canvi en la segona convocatòria és una obligació que ha pres l'ACUP. Més tard, al Deganat la VDOA (vicedegana d'Ordenació Acadèmica) ens don dos fulls sobre els nous horaris, la nova metodologia docent i el seu seguiment (pla docent EEES) i ens exposa que la comissió serà sobretot, informativa.

Entrevista a dos membres sobre la postura d'EPA envers el sistema de beques universitari

2009-05-31T09:39:00.000-07:00

Tamara las Heras y Joan Gil (Ciencias Políticas UAB)

Para colectivos de estudiantes

¿Nombre? ¿Miembro del colectivo en condición de (…)?
Júlia Mas i Joan Gil com a membres d’EPA (Estudiants per a una Política Activa). Organització estudiantil i representants dels estudiants a la Junta de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

¿A qué sindicato, asociación, asamblea y/o plataforma de estudiantes perteneceis?
A EPA.

¿Cual es su posicionamiento general respecto al sistema de becas de ayuda al estudio?
Que actualment aquestes són insuficients, i no només pel que fa a quantitat sinó també a qualitat. Les beques han de ser mesures d’ajuda reals, que permetin als estudiants que, d’altra manera no podrien, accedir a la universitat i finalitzar els seus estudis.
Abans de tot, cal dir que com a EPA, apostem perquè les taxes de matrícula siguin progressives. Que els que siguin més rics, paguin més per la seva matriculació. I que els que tinguin més dificultats econòmiques, paguin menys. Així doncs, EPA com a organització d’esquerres i progressista que vol ser; aposta perquè la matriculació sigui taxada en funció de la renda. Per a nosaltres, la Universitat Pública té la funció de reduir les desigualtats socials creades en el mercat. Ha de ser un espai on cap tipus de barrera, discriminació o desigualtat condicioni l’estudiant a estudiar i a desvevneolupar el seu esperit crític i la seva carrera professional.
EPA som europeistes i per tant, ens volem igualar a Europa. Mentrestant la mitjana europea d’inversió estatal en beques és del 0,25% a Espanya és del 0,8%. El que volem a EPA és ajustar-nos més a una Europa social, a una Europa del coneixement. Que s’acosti més als models de benestar nòrdics; sobretot pel que fa a l’educació pública superior amb alts índexs de satisfacció social i èxit educatiu; i no a les dades regressives d’Espanya. Creiem que cal augmentar el sistema de beques de forma progressiva però important. En aquests moments, aproximadament hauríem de tenir un 40% d’alumnes becats com a Europa; no com ara que és un 20%. És la fita a assolir. El nou Ministeri de Gabilondo vol assolir el 30% el 2010. Esperem que això és compleixi. L’anterior ministra també va prometre quelcom semblant que solament era un increment poc substancial en un any. Que ningú per raons econòmiques o un altre tipus de barrera, no estigui impedit a estudiar a la Universitat Pública. Al cap i a la fi, és un dret.
Alhora; apostem per augmentar beques de mobilitat, beques per a discapacitats i altres beques entorn altre tipus de discriminació o barrera a l’hora d’accedir als estudis universitaris i finalitzar-los. Les beques de mobilitat però no han de ser l’única mesura d’un equilibri territorial envers el sistema unviersitari català que encara cal desenvolupar a fons.
També apostem per augmentar les beques ERASMUS, Sòcrates, Séneca i amb d’altres universitats de Llatinoamèrica, etc. No obstant això, les beques per renda són les prioritàries perquè cal solucionar un problema d’arrel.
També apostem perquè la competència de beques sigui competència de la Generalitat de Catalunya ja que l’assignació és més eficient i justa amb una administració propera als ciutadans que coneix millor la realitat social (a Catalunya no rebem més beques perquè no es té en compte l’alt cost de la vida). La sentència 188/2001 obliga l’estat a territorialitzar el sistema de beques i s’està incomplint des de fa anys.

¿Qué acciones o movilizaciones habéis hecho para reivindicar vuestra postura?
Cal tenir present que l’organització com a tal tan sols fa un parell de mesos que existeix, fruit d’inquietuds i ganes de treballar de tots els membres que l’integren. Aquests dos mesos hem fet molta feina, tot i que, inevitablement, al principi ha estat feina de cara a dins. Decidir com ens organitzàvem, tenir posicionaments per poder dur a terme amb coherència, empenta i coneixement de causa les accions, etc. Fa una setmana, vàrem fer un referèndum conjuntament amb l’Assemblea i un juntari independent; i una de les raons que donàvem va ser que necessitàvem que els graus si s’apliquen sigui amb garanties; ho sigui, com a exemple de reivindicació que estem duent a terme: una millora del sistema de beques públiques.

¿Cuáles han de ser y cuáles son los criterios generales para acceder a las diferentes becas? ¿Sólo deberían darse por razones económicas o sólo por razones académicas o de manera mixta?
A l’hora d’elegir un criteri hem d’anar amb cura de no caure en paranys i trampes fàcils. Creiem que el primer filtre a l’hora d’atorgar les beques ha de ser de caràcter econòmic i si, en un primer moment no arriben per tots aquells que la requereixin (tot i que no hauria de ser així) fer ús del filtre acadèmic. Però amb això hem d’anar amb molt de compte de no caure en un cercle viciós ja que no ens hauria d’estranyar que les mitjanes acadèmiques fossin inferiors en aquelles persones que més necessiten la beca ja que no poden permetre’s el luxe de no treballar i això pren molt temps que no permet dedicar-se amb tanta eficiència als estudis.
Com passa actualment amb el sistema de beques per renda de forma mixta. El primer criteri hauria de ser doncs, econòmic. I en segona instància el criteri acadèmic; però un criteri suau degut allò exposat anteriorment. Sinó; alguns podrien rebre beques simplement per criteris econòmics i amb notes molt baixes tampoc en farien un bon ús. Hem de tenir en compte doncs, que els recursos públics s’atorguen per criteris d’igualtat, però alhora es demana responsabilitat al mereixedor beneficiari. La Universitat pública és un espai per millorar el nivell de coneixement de la societat, i sobretot, dels seus estudiants; però no un espai per igualar a la baixa i continuar amb una evolució educativa de reducció del nivell educatiu en totes les etapes.

¿Cuál es la situación de España respeto a las becas en comparación con la media europea? ¿En qué nivel estamos?
Com hem comentat anteriorment, Espanya està per sota de la mitjana europea. Tant en beques, com en finançament públic universitari, com en despesa per alumne, etc.

¿Y el posicionamiento específico respecto a la concesión de Becas de Movilidad del MEC?
Com hem dit, també, anteriorment, creiem que calen beques d’aquest tipus per temes de mobilitat geogràfica però calen també mesures polítiques de reequilibri territorial de forma genèrica.

¿Qué problemas crees que presentan las becas para los estudiantes? ¿Falta de recursos, administración lenta, prestación ineficiente...?

Falten moltes beques. I millorar el sistema de beques (de tot tipus) tampoc millora globalment tots els problemes d’accés a la Universitat Pública. Alhora també hi ha assignacions de beques de forma arbitrària o de feta la llei feta la trampa.

¿Qué soluciones plantea tu sindicato frente a estos problemas, en el caso de que existan?
No en teníem però pensem que la lluita contra el frau fiscal a la Universitat Pública és una bona mesura. I pressionar els governs per prioritzar els seus esforços i recursos en educació pública superior.

¿Qué opinas sobre el hecho de que las matrículas cuestan solo un 15% más o menos del coste real de las matrículas?

EPA aposta per taxes progressives perquè ara a tothom li val igual matricular-se (sense tenir en compte les beques) i això és regressiu, reprodueix les desigualtats socials del mercat. També cal dir que més enlla del que valgui la matrícula, el cost d’oportunitat no se soluciona eliminant la taxa de matrícula sinó amb un bon sistema de beques. S’ha fet molta propaganda d’aquest fet, que no paguem el cost real de les matrícules però cada any la matrícula augmenta per sobre de l’IPC. I hi hagut anys que la l’augment ha estat impressionant. Als anys 80 amb grans mobilitzacions estudiantils; i ara inserides en diferents fronts contra la LOU, l’AGCS, etc. L’estat no subvenciona res perquè aquest no és el llenguatge. Parlem de drets, no en llenguatge economicista de mercat. Per això hi ha pressupostos públics, per destinar-los a protegir aquests drets i a garantir-los eficaçment.

¿En que medida crees que afectará el nuevo plan de estudios europeo a la concesión de becas para estudiante? ¿Mejorará o no la situación? ¿Por qué?

Empitjorarà. Perquè, per una banda, s’introdueix el nou model de beques-prèstec, que no es una beca. El que preten aquesta nova modelitat de “beques” és constituir-se com un crèdit bancari, és a dir que cal tornar en la seva totalitat però que l’interès, inicalment, seria 0. Per una altra banda l’anterior Ministra volia donar beques tant a estudiants de la Pública com de la Privada; amb una visió regressiva de l’utilitat social d’una beca; convertint-la en una mena de subsidi a l’estudi o “abonament escolar”.

¿Qué soluciones consideras que son las adecuadas ante la entrada del Plan Bolonia?

Un tipus de beca que s’anomena beca salari i que diversos sindicats d’estudiants han reivindicat des de fa unes dècades i que a Europa donen un molt bon resultat i que més enllà de tenir en compte els costos de matrícula i la renda, té en compte els costos complementaris (alimentació, transport, materials,…). És una beca que engloba tots els costos d’estudiar perquè res no impedeixi a l’estudiant poder dedicar-se als estudis universitaris (cost de matrícula, costos d’oportunitat, costos de material,…). Cada cop és més important reivindicar aquest tipus de beques tenint en compte que l’avaluació continuada és el model d’avaluació que el Procés de Bolonya està impulsant a totes les carreres; tot i que ja existia anterioment. I això vol dir quasi dedicació exclusiva als estudis, perquè els crèdits ECTS de dedicació de l’estudiant a la carrera en la seva totalitat (un curs) equival a una jornada laboral completa d’un any. La comptabilitat entre estudis i altres activitats com una feina assalariada a temps parcial; cada cop són més difícils amb la dedicació que comptabilitza el nou crèdit europeu i l’avaluació continuada del model pedagògic de l’ANECA.

¿Qué opinión tenéis sobre las becas-préstamo y los micros créditos?

Les beques préstec és una nova “hipoteca” i alguns bancs en podrien fer negoci. Alguns com el Banc Santander amb la fundació Universia ja estan començant a entrar a la Universitat pública per oferir els seus serveis d’assesoria, gestió; i per què no de “beques-préstec”?

¿Qué opinión os merece el hecho de que se implanten las posibles becas salario para estudiantes?

Com hem dit anterioment, ens sembla molt bé.

¿Que opinión tenéis respeto a las becas que dan entidades privadas?

Si es tracten d’entitats privades no podem pensar que es guiaran per criteris d’equitat si no més aviat que perseguiran el benefici propi. Això a la llarga perjudicarà l’alumne (si bé al principi no hi haurà interès en les beques-prèstec es crea ja un vincle amb l’entitat). Les altres beques (tipus beca Fernando Alonso) no han de substiuir mai ni ser la jutificació per reduir un suficient nivell de beqeus públiques. El catedràtic Arcadi Oliveres ens va explicar un dia que hi ha beques d’entitats privades que es donen a la investigació en Història Romana que han acabat adonant-se que eren per aplicació militar. Amb això el que volem dir és que no ens podem fiar d’aquest tipus de beques i que poden ser un complement però mai no poden substituir un digne sistema de beques públiques.

Acte dia 13.5.2009

2009-05-13T06:28:00.000-07:00

Assisteixen: Gerard Domínguez, Joan Gil, Oriol Ibàñez, Júlia Mas, Júlia Miralles, David Rodríguez

En vistes de la situació a la facultat, l'únic punt de l'ordre del dia és la discussió sobre la celebració d'un referèndum per la moratòria d'un any en l'aplicació del pla d'estudis de Grau a la facultat.

Després de la negativa del deganat a donar suport a la convocatòria perquè:

-Es mostren compromesos amb l'aplicació del nou grau i consideren que fer-ho l'any que ve és una mostra de valentia.

-Quedaríem en inferioritat de condicions respecte la resta de facultats que l'aplicaran l'any que ve.

Tot i així, es mostren disposats a donar-hi suport logístic si, entre altres coses, és convocat per l'Assemplea, EPA i la PEF.

De la mateixa manera, la PEF ha expressat la seva opinió contrària a la celebració d'aquest referèndum (ela arguments per aquesta decisió estan disponibles al blog de la Plataforma).

Així doncs, es decideix seguir amb la convocatòria del referèndum juntament amb l'Assemblea de la Facultat.

Es discuteixen temes d'organització que posteriorment seran exposats a la reunió amb l'Assemblea.

Les conclusions detallades de la reunió, és a dir, les característiques i organització d'aquest referèndum seran publicades en aquest blog properament.

4a acta: Quarta assemblea de l'organització

2009-05-06T05:33:00.000-07:00

La 3a acta no es va fer perquè van ser 10 minuts de debat i proposar un ordre del dia per a la següent assemblea. Hi faltava gent perquè el Joan Gil es pensava que no es faria i perquè hi havia una altra activitat organitzada.

Acte del dia 6 Maig del 2009 (12:15h-13:30h)
Escrit pel Joan Gil

Presents: Júlia Mas, Júlia Miralles, Oriol Ibàñez i Joan Gil

Excusats: Júlia Martí, Andreu Batlle i Gerard Domínguez

Ordre del dia consensuat:

- Aprovar l’acta de l’ordre del dia anterior

- atribucions i responsabilitats internes

- relació amb el moviment estudiantil català

- campanyes de desprestigi per part de la CAF i el SEPC

Conclusions:

- Acta aprovada

- Es consensuen delegacions de funcions per d’aquí a final de curs tot i que es recorda que tots hem de fer aquestes funcions. Simplement és perquè algú/na s’encarregui que vagin desenvolupant-se i es faci un seguiment

- Es decideix que el ROI (responsable d’organització interna) que dugui les qüestions logístiques (web, actes, cartells, correus electrònics) sigui la Júlia Miralles

- Es consensua que l’ agiprop (agitació i propaganda) sigui la Júlia Mas que serà la que s’encarregarà de dinamitzar l'organització estudiantil i augmentar la seva militància tot i que d’això n'hem de ser tots responsables. S’ha de fer ús de l’edifici d’estudiants, de la REPOSOC, del butlletí per informar sobre EPA.

- El Joan Gil es vol dedicar a la formació i la transmissió del coneixement local de la facultat a les noves incorporacions de primer que ens comprometem tots a dur a EPA. Ha de recollir articles, documents i tot allò que sigui útil per moure’s per la facultat. Ha d’estar al corrent de tot el que succeeix.

- El Gerard Domínguez, s’ha decidit en consens tot i que no hi sigui present, se li demanarà que faci un informe de gestió sobre la Junta de Facultat. Tot el que és parlar sobre el finançament i els recursos a la facultat amb el PDI i PAS cal que es faci juntament amb el Joan Gil perquè calen alguns membres i no un per fer aquesta funció de forma àgil.

- L’interlocutor amb altres organitzacions i agents universitaris servirà per crear xarxa i per tenir algú que estigui per donar la cara com a EPA sempre a disposició de tots els membres. Tots representem EPA i ho hem de fer rotativament però algú s’ha de dedicar a relacionar-se amb PUFFIL, Junts, Assemblees, etc. Aquest serà preferentment l’Oriol Ibàñez.

- El Joan Gil també serà l’encarregat de gestionar la Comissió d'EPA de Respecte i Democràcia com a comissió dedicada a supervisar que es compleixin les regles del joc i que els comportaments a les universitats siguin els correctes amb una voluntat de diàleg i pacte que són els valors que EPA té com a referents. Per tant, també caldrà que el Joan Gil estigui juntament amb l’Oriol Ibàñez amb contacte amb la resta d’estudiants organitzats.

- Cal vincular-se amb altres organitzacions o òrgans estudiantils per tal de crear xarxa. Hem de ser visibles com a organització. Es parla del moment estudiantil que es viu i del post-bolonyisme com a etapa posterior al Procés de Bolonya; també es parla del pròxim curs i dels reptes de la facultat; així com de les mobilitzacions per a final d’aquest curs i la CAE.

- Es condemna rotundament els cartells d’atac personal al Guillem de Junts, i la Júlia Miralles expressa que això no es pot permetre i que per això pot servir la Comissió de Respecte i Dignitat (o com se li vulgui dir)

- El Joan Gil recorda que cal augmentar la militància tot i que no siguem pocs ja actualment; perquè com més som, més legítims i representatius som.

- La proposta de la reunió PEPA augmentava parlada informalment no ens agrada i pensem en una assemblea des de zero (àgora) com ho vol amb molt entusiasme el Gerard Domínguez però pel curs vinent. No cal fer tantes reunions amb la PEF i menys que hi siguem tots perquè això desgasta el personal.

Al final de la reunió, ja quasi acabada, tres representats de la Assemblea (Adam, Navarro i Rubén) ens presenten una proposta de la Assemblea per la setmana que ve:

Es tractaria de fer un referèndum per a tota la comunitat universitària de la facultat per parar els plans d’estudi de les dues carreres durant un any. Es faria o legalment pel deganat o entre les tres organitzacions estudiantils.

- EPA decideix organitzar també el referèndum i s’apunta a la proposta de la Assemblea

- L'Assemblea informarà al degà avui mateix.

- EPA informarà la PEF perquè decideixi si vol o no col·laborar i participar-hi.

- El Joan Gil envia un mail a la PEF i a tot EPA present i no present:

La Assemblea d'estudiants de la facultat ens ha proposat a les dues organitzacions estudiantils alternatives muntar un referèndum de tota la comunitat universitària per fer una moratòria d’un any pels nous plans d’estudi a la facultat. Això ja ha succeït a vàries facultats, però no a la majoria. La idea és fer un referèndum legalitzat pel deganat o sinó per les tres organitzacions. La proposta de la EPA és -i com estem d’acord amb la idea- portar a estudiants de Junts (el noi que li han fet una campanya de desprestigi per part de la CAF) i a estudiants de la Assemblea de Ciències i Biocències, a part de professors i si el Xavier Rambla ens torna a ajudar millor que millor. Simplement perquè sigui net. Serà durant dos dies i seria per la setmana que ve; ja que després ja venen exàmens. S’ha de consensuar el discurs i les raons per dur-lo a terme. Cal però que la PEF es reuneixi i decideixi si vol recolzar la moratòria i participar-hi. Demà representants de les tres organitzacions estudiantils a les 2 hores ens reunirem per parlar-ho.

Fi de la reunió

Mail enviat a un munt d'estudiants pel Campus Virtual

2009-04-28T07:57:00.000-07:00

Whoa, 27 d'Abril. I les eleccions s'han acabat. I no puc evitar, per algun motiu, contestar a aquest mail.

Faig la resposta avui i ara perque tot i que tinc l'absurda necessitat de fer palesa la meva opinió, que en els vostres patétics termes de democràcia haurà de ser llegida per tots i cadascun de vosaltres si es que compliu amb el "ens hem de respectar els uns als altres" tan omnipresent en el bonrollisme universitari (més si tenim en compte que es el més proper a una "crítica constructiva" genuina que el PEF-EPA rebrà en molt de temps), m'importa una merda qui surti triat de les eleccions. Sí, segur que acabarà guanyant la vostra candidatura, però francament, ara per ara m'importa ben poc tot el que pugui fer referència a política universitaria. Primer perque no considero que els grups presents mereixin la meva elecció, i segon perque trobo que tant els programes electorals com la preparació dels seus membres i els probables resultats de les legislatures no passen de broma de mal gust. Al cap i a la fi res pot evitar que ens enmerdin fins al coll i que la majoria de nosaltres hagi d'abandonar la facultat, així que mentre pugui treure-li profit als 1000 euros que he pagat per 10 mesos de tortura interminable, no m'importa gaire el que cridi un grupet de gent que creu que té més raó que els altres.

Afrontem-ho, sou la Hannah Montana de la política de la UAB. Sí, sou populars, i així ho va demostrar el fet de que destruíssiu a l'Assamblea en totes les eleccions a les que us heu presentat fins ara (que recordi), però el vostre contingut i idees no passen del nivell de 15 anys. Sí, cert, manteniu les esperances i entreteniu a un públic d'una manera ràpida i directa amb l'aparença d'una cosa innovadora i fresca, però esteu totalment buits de contingut i us heu hagut de rebaixar a les mostres més baixes de populisme existents fins al punt en que preguntar "i què voleu?" fa vergonya per les possibles respostes que es poguessin rebre. No cal reobrir el debat sobre si de no haver inclós a les vostres files a un grapat d'estudiants que no només es podrien classificar de útils per el fet de que consegueixen atraure atenció cap a ells tragant esperma o sent amics de tothom, o regalant coses per tal d'atraure a un electorat ja de per si clínicament subnormal, però potser sí que seria necessari mencionar que el grup està format únicament com a reacció a les Assamblees, i no pot fer un pas més enllà d'aquesta via d'acció sense semblar absolutament ridícul. Si no m'equivoco els únics punts del programa electoral inicial que no feia referència directa a Bolonya eren "fer un bícing a la UAB", el pla de sostenibilitat, i reformar les aules de la facultat. Dos d'aquests punts han sobreviscut en el programa present -suposo que les obres pel Bícing han començat ja- i sincerament, no crec que mereixin més reflexió si amb un debat pre-electoral s'ha decidit incloure.

No es que estigui a favor de les assamblees, de fet m'agradarien menys fins i tot que el PEF-EPA perque no simpatitzo ni amb les idees d'una catalunya lliure, ni amb els métodes o ideologia dels altres grups com el SePC tan abundants en la política universitaria, però tot i que en anys passats, quan encara no hi havia una "alternativa", aquests grupúsculs em recordaven més aviat als propis d'una època passada en la que s'apallissava a qui no estava d'acord amb la corrent ideològica principal, ara em semblen un exemple a seguir per a vosaltres. Almenys ells tenen una ideologia, vull dir. I una base estudiantil que els dóna suport amb una base bastant més ferma que els de qualsevol grupet que hagi pogut veure. Sí, arrenquen cartells. Sí, encara practiquen certa censura i intenten demostrar que no, que l'assamblea és oberta a tots. Sí, sembla que estiguin més preocupats per la creació de la Nació Catalana Lliure que perque la universitat deixi de triturar-nos el cul. Però tot i així, em semblen una opció més raonable. Em sento brut, i probablement sigui per culpa vostra, PEF-EPA. Penseu-hi.

I finalment, us demanaria que preguntèssiu a agú dels que estàn entre vosaltres -no recordo qui- el que li vaig dir ara deu fer un any, quan van venir a anunciar classe per classe que es formaven com a grup. En cas de que no el trobeu, li vaig dir que no es desviéssin, que es centressin en fer ni que fos una oposició bona per a intentar millorar la política universitaria, per a que l'assamblea s'adonés del que estava fent i per a que es notés certa millora en el funcionament de la facultat. Ara fa un any tenia bastanta fe en la política feta pels estudiants, probablement motivada per el fet de que creia que estàvem en un punt d'inflexió i que donada la natura flexible de l'aplicació local del Pla Bolonya es podien fer moltes coses que garantissin uns estudis de qualitat. Si ja en aquell moment em va fer molta mala espina l'explicació bizarra, esquemàtica i ambigua del que hauria de ser el gèrmen del vostre programa electoral, la vostra demagògia s'ha demostrat rotundament. La qual cosa, d'altra banda, no em sorprén gens si el moviment majoritari que representa que hauria d'aglomerar les alternatives a assamblees -o si més no un dels més involucrats en el moviment, que per cert em va intentar convèncer de que us votés sense donar més explicacions que "son els bons! votal's"- em va explicar, en un acte de caballerositat que vosaltres encara no heu tingut, que davant d'un electorat estúpid la millor tàctica és el despotisme -literal- i el regalar coses i/o incloure a anormals populars dins del vostre grup perque la gent, encara que no sàpigui exactament per què, us voti. No he vist que informèssiu als estudiants del que s'ha decidit aquests mesos, un dels punts cabdals del vostre programa inicial -repetit dos cops, si no recordo malament- amb la conseqüent quasi-burla posterior feta mitjançant cartells electorals de "si no fas política, te la fan ells", o alguna cosa semblant, i tot i que l'alternativa assambleària ha rebut força vots durant aquest any, s'ha triat a la rectora més estricta, menys oberta al diàleg i amb el programa més continuista de l'anterior possible. No estic fent propaganda de l'Assamblea, repeteixo. Els seus boicots continuats i la seva famosa -i que tantes vegades heu mencionat- "política de cadires buides" em semblen insultants, però això no em privarà de dir que des del fons del meu cor crec que sou uns estúpids que no heu complert amb el vostre compromís, que no teniu més ambició que el ser triats per a saciar la vostra set de popularitat i que sou un dels principals motius pel que ara mateix, el que faci la universitat, me la peli inconmensurablement.

Doneu-li records als de la EPA. L'última vegada que vaig veure al Joan Gil estava lluitant desesperadament per trobar algún pedestal des del que la gent el fes cas. Segur que regalant condons ho ha conseguit al final

Luv
Mikel

-~~Missatge original~~-
Hola companys i companyes!

Com bé sabreu el proper dilluns 27 d’abril se celebren eleccions a la Junta de la Facultat. Us escric aquest missatge per demanar-vos el vot per a la candidatura de la Plataforma d’Estudiants de la Facultat que també inclou Estudiants per a una Política Activa (EPA).

Les nostres propostes per a la Junta, entre d’altres, són les següents:

1. Aplicació del renovat Pla d’Innovació de la Facultat
2. Els i les estudiants de tardes han de tenir dret a fer els exàmens a la tarda
3. No obligatorietat de matriculació d’assignatures suspeses
4. Introducció de les visites externes
5. Proposem un Pla d’Estudis Allargat (PEA) com a proposta complementària a la necessària reivindicació de la millora del sistema de beques per a la compaginació de feina i estudis
6. Fomentar les conferències d’experts i l’esperit crític
7. Millorar la disponibilitat horària de les tutories dels professors i professores
8. Acabar d’habilitar totes les aules al nou mètode docent participatiu
9. Aprovar una recomanació que s’està reivindicant per la bona aplicació del mètode d’avaluació continuada d’estandarditzar un màxim de 3 proves d’avaluació)
10. Finalització reglamentada de les classes cinc minuts abans per tal de fer un recés.
11. Implementació del Pla d’igualtat de la UAB proposant la creació d’una comissió de Gènere per fer-ne el seguiment adequat
12. Implantació del treball de Sostenibilitat per a la facultat
13. Millorar la transparència i informar sobre tots els aspectes de la facultat; així com incentivar la participació de tots els estudiants
14. Ferm compromís d’impulsar la Junta de Facultat i fer-la més dinàmica, activa i de tots.

La nostra candidatura és aquesta:

Guillem Carbó (PEF), Joan Alginet (PEF), Júlia Miralles (EPA), Núria Garriga (PEF), Júlia Mas (EPA), David Rodríguez (Ind.), Alba Mohedano (PEF), Hector Sànchez (PEF) Oriol Ibàñez (EPA), Gerard Domínguez (EPA), Nerea Pinilla (PEF), Rafa Cuenca (PEF), Oscar Sierra (PEF) Xisco Vila (PEF), Andreu Espínola (PEF)

Podeu trobar més informació a les següents pàgines web:

http://pefuab.blogspot.com/
http://epauab.wordpress.com/
http://pefiepa.blogspot.com/

Si teniu qualsevol dubte sobre nosaltres, el nostre programa o la candidatura adreceu-vos a qualsevol dels membres de la candidatura o als nostres correus electrònics:

pefuab@gmail.com
epauab@gmail.com

Moltes gràcies i recordeu que la política -com deia Joan Fuster- si no la fas, te la fan.

Reglament intern de funcionament

2009-04-17T08:57:00.000-07:00

Procediment d’organització:

Reunió setmanal: a les 12 hores els dimecres a l'aula 3 de la facultat. Pot durar 5 minuts o es pot suspendre.
Reunions ordinàries obligatòries: abans de cada Junta de Facultat.
Reunions extraordinàries: quan ha passat un fet transcendental a la facultat o dintre del món universitari Es convocaran quan una majoria de membres o considerin oportú.

Ideari:

Creiem que cal treballar en l’àmbit institucional (a la Junta de Facultat) amb els companys i companyes que en formin part. EPA constitueix una organització independent i autònoma tot i presentar-se amb coalició amb una altre organització en aquestes eleccions. EPA és una organització d’esquerres plural internament i que no pertany a cap altra organització estudiantil i/o política. El nostre objectiu a llarg termini és que EPA sigui un espai de participació democràtica dels estudiants amb valors progressistes que puguin fer una política activa tant a les institucions (Junta de Facultat), com en el dia a dia de la facultat. Una eina útil que sigui estable al llarg del temps, per tant, cal que la organització sigui més que un espai en què es reuneixen els juntaris i les juntàries per parlar sobre la feina a la Junta de Facultat. L'activitat d’EPA ha de ser transversal entorn tots els temes de la facultat.

Valors organitzatius:

- Llibertat expressió, d’opinió, crítica tant dintre com fora de l’organització estudiantil.

- Cooperació i diàleg amb les altres realitats estudiantils de la facultat. Pont de diàleg entre estaments universitaris.

- Discurs elaborat internament i matisat des de cada perspectiva personal, amb total llibertat d’expressar les opinions personals i divergències respecte les posicions acordades per EPA

- Delegació de funcions basada en la confiança dels membres del grup i en les capacitats de cada membre. Res de càrrecs establerts, i/o jerarquia estructural.

- Discurs constructiu amb un model i uns valors universitaris que constitueixen el nostre fil conductor.

- Organització estudiantil oberta a qualsevol membre que se senti afí a la línia d’esquerres i progressista de l’organització.

- Funcions: institucionals, de sensibilització i informació, de col·laboració amb d’altres organitzacions i col·lectius, de debat crític, de la gestió dels conflictes del dia a dia, d’incentivar la participació i mobilització, etc.

- Decisió consensual i, si no es pot, per majoria absoluta.

- Dret a vot per tots els membres.

Formes de participació:

- Totes les opinions que arribin al mail, siguin o no de membres d'EPA, es debatran a la següent reunió.

- Tots els estudiants de la facultat, poden enviar textos, que seran penjats al bloc, on expressin la seva opinió sobre temes relacionats amb la facultat o en món universitari en general. Hauran d’anar sempre signats.

Membres i amics:

- Amics i amigues: totes aquelles persones que se sentin identificades amb la línia de l’organització i expressin la voluntat de ser-ho. Passaran a formar part de la web de l’organització.

- Membres: aquells amics i amigues amb una participació constant i activa, dels quals es valorarà la participació a les reunions (3).

2a acte de la segona reunió ordinària de dimecres

2009-04-15T10:49:00.001-07:00

Ordre del dia proposat per mail pel Joan Gil i aprovat per unanimitat en la reunió (i en els mails anteriors):

[fragment del mail]

Diria que tenim un seguit de coses que hauríem de parlar -no pretenc que sigui un ordre del dia- el dimecres -tot i que no tindrem temps suficient-:

- actualització del web amb el posicionament sobre Bolonya i el reglament intern

- tractar els temes que hem de pactar del PIF i del treball de Sostenibilitat del Javi Ceba i de l'Exposito

- com encarar la campanya així com establir que ha de ser l'acte de campanya

- parlar [no hi haurà temps] si voleu sobre la situació a la universitat pública en general i sobre el tema del posicionament del degà que s'ha de perfilar [crec jo] millor

- delegar funcions a tots els membres d'EPA

Reunió 15.4.2009

Hi assisteixen: Gerard Dominguez, Júlia Martí, Joan Gil, Oriol Ibáñez, Júlia Mas i [al principi] Bernat Picornell. La Júlia Miralles no hi assisteix i excusa la seva absència.

1. Torn de debat i preguntes. Es recorda el web i la contrasenya del web a petició del Gerard.

2. El Bernat exposa que ell no podrà ser membre actiu a causa de problemes de disposició de temps suficient però que ens dóna suport.

3. Es parla de delegar funcions de forma rotativa o de crear comissions per tal de ser operatius en la feina i co-responsabilitzar a tots els membres actius. S'ha d'actualitzar el web constantment i dinamitzar el grup mantenint el contacte i animant als membres a estar presents a les reunions.

- Es decideix que la Júlia Mas s'encarregarà de dinamitzar -coordinació interna- i el Gerard d'actualitzar el web -tema logístic-.
- Es decideix signar amb noms els mails interns per una millor comprensió del debat intern.
- Es decideix que rotativament s'agafi i es pengi l'acte perquè ningú no es vol dedicar exclusivament a això.
- Es decideix actualitzar el web sobre el Posicionament sobre Bolonya com a document de base però tornar a debatre el posicionament en reunions posteriors.

4. Es parla de la posterior reunió amb la PEF i l'independent de la llista per tal d'acabar de configurar un programa electoral comú bàsic per explicar com a propostes durant la campanya electoral. També es recorda que cada organització anirà ampliant de forma autònoma les propostes a la Junta de Facultat, en pro de la autonomia de cada organització [acord de coalició].

Després d'un debat sobre les normatives d'avaluació; es debaten els punts encara no acordats amb la coalició sobre el programa electoral i la campanya electoral.

- Es parla sobre demanar al degà que informi sobre les eleccions per augmentar la participació electoral [en Guillem de la PEF i en Joan d'EPA s'encarreguen de dir-li]. Es decideix tal com ja es va començar a parlar amb la PEF:

- Una campanya duta a terme pel degà de la facultat on s’informi a tots els estudiants de la facultat entorn que és la junta de la facultat, quines funcions té, quin poder de decisió, sobre quins temes té incidència, etc. de la mateixa manera que faci una crida a la participació en aquestes properes eleccions.

Es parla sobre la campanya electoral i es diu que parlin el màxim de persones i també es debaten lemes que ha enviat el Joan, i d'altres de nou de la Júlia Mas. Es parlen dels passaclasses. Sobre els lemes es parla de "Som més", "Anirem a fer feina", una sobre la llista i sobre les propostes que farem, etc.

Es parla sobre els dos treballs (Sostenibilitat i PIF) dels companys Javi Ceba i Cristian Exposito; i el del David Rodriguez, el David Heredia i el Joan Gil. Que s'han d'incorporar al Programa Electoral Comú per tal de millorar aquells aspectes en el funcionament de la facultat als quals podem presentar alternatives factibles.

- Sobre el PIF es decideix fer ènfasi en el dret de fer exàmens de tarda pels de tarda per problemes laborals. Es decideix no limitar els crèdits de matriculació. Es decideix mantenir les dues convocatòries anuals per cada assignatura, anul·lant així les propostes actuals de retirar aquest dret. Es decideix que el Pla d'estudis allargat es presenti com una proposta complementària a la reivindicació d'una millora en el sistema de beques com a solució definitiva als problemes de compaginació de feina i estudis; i als de cost d'oportunitat. Es decideix que en el tema d'horaris del treball es posi el tema dels 5 minuts de descans, i el compliment de l'horari establert a través d'un rellotge o quelcom semblant. Sobre la reorganització horària general que proposa el PIF, l'EPA decideix que no és una bona solució. En canvi, proposa una reorganització horària de cada assignatura; així com impulsar la coordinació entre el professorat amb una reunió interdepartamental [on també es pot incloure el tema de la càrrega lectiva]. Sobre la contractació de nou professorat [hi ha superàvit en el finançament de la nostra facultat] cal que s'elimini la referència a contractar personal becari; i s'enfatitzi que s'ha de contractar PDI ajudant (categoria laboral digne). També es parla de posar 3 avaluacions com a recomanació de bona metodologia d'avaluació. Que no es gasti tant en publicitat i es faci públic i es desglossi els diners de la facultat; etc. Es parla de treure tota referència a l'ECTS; no volem legitimar l'ECTS. El Joan exposa que el Mochi (l'independent) pot presentar del seu treball a titol d'estudiant el que vulgui al deganat.

- Es decideix que el Pla d'Igualtat de la UAB [que encara ha de passar el Joan] s'implementi.
- Es decideix per unanimitat que el treball sobre Sostenibilitat (propostes ecològiques per la facultat) està molt ben elaborat i que no tenim cap pega a donar-hi suport de forma global.

Sobre la campanya es decideix que es faci la màxima difusió de les propostes, que hi hagi una campanya neta amb la Assemblea, que hi hagi diàleg i debat, i que

No hi ha temps per parlar sobre la situació universitària actual (canvi de Ministre, etc.).

1a acta: Primera assemblea de l'organització

2009-04-15T10:49:00.000-07:00

Ordre del dia consensuat en l’inici de la assemblea

Reunió 1.4.2009

Hi assisteixen: Joan Gil, Oriol Ibàñez, Júlia Mas, Júlia Miralles

1. Discussió i votació del text de presentació i funcionament d'EPA

Queda aprovat.

2. Redacció de la primera versió del posicionament sobre Bolonya.

Es fa un primer redactat que s’enviarà als membres per anar-hi fent les modificacions pertinents. Durant la setmana queda aprovat com a document base.

Queden pendents per discutir els següents temes:

-Avaluació contínua

-e-learning i long life learning

Posicionament extens sobre Bolonya de la EPA

2009-04-15T10:06:00.000-07:00

1. Introducció

- El primer que cal tenir present respecte el Pla Bolonya, és que no es tracta d’un paquet tancat ni compacte, sinó que és un conjunt de mesures diferents que cal analitzar i valorar separadament.

- Aquest plantejament facilita que en certs àmbits es pugui arribar a consensos de la comunitat universitària (que ha d’incloure el conjunt d’estudiants, professors i professores i PAS).

2. Sobre les reivindicacions i la feina en relació a l’aplicació de Bolonya

- En primer lloc, volem expressar la necessitat de que la comunitat universitària treballi activament en relació als canvis que per la universitat pública significa l’aplicació de Bolonya. No ens podem quedar impassibles davant un canvi tant important pel seu futur, per això creiem fonamental que tots els sectors de les universitats es posicionin sobre la reforma, i que es generin espais reals i plurals de debat a partir dels quals decidir la manera d’aplicar Bolonya. Cal destacar que totes les opinions han de ser escoltades i respectades per part de la resta de sectors, ja que aquesta és la única manera d’aconseguir un canvi decidit de forma democràtica i que, per tant, no generi un conflicte en el sí de les nostres universitats.

- Creiem que les reivindicacions en contra de Bolonya s’han d’enfocar des d’una perspectiva democràtica i constructiva, que implica entendre que en tota negociació cal cedir en algun punt. Opinem, a més, que hi ha mitjans que no estan justificats en cap cas, per això estem completament en contra de l’ús de qualsevol mitjà coercitiu i de violència.

- També volem destacar la importància de que no s’adopten postures corporativistes des de cap dels sectors del món universitari en el debat sobre l’aplicació de Bolonya. Aquestes formes de reivindicació que només busquen protegir els interessos del propi col.lectiu, impedeixen que es pugui construir una posició conjunta que és molt necessària en aquest procés.

- Tota aquesta feina que cal fer per una aplicació debatuda i consensuada de Bolonya, es basa en la importància del compromís social de la universitat. Aquesta institució ha de complir la seva funció bàsica de ser un centre cultural i de transmissió de coneixements, alhora que impulsar el progrés científic, tècnic i humanístic de la nostra societat. Aquesta apreciació no significa oblidar que la universitat també ha d’incloure un aspecte professional, ja que una altra funció d’aquests centres és possibilitar la posterior incorporació dels seus alumnes al món laboral.

3. Presentació del posicionament general sobre Bolonya

- La Declaració de Bolonya, així com la resta de declaracions que se’n deriven, presenten una lògica d'enfocament de la universitat clarament laboral, i de funcionament d’aquesta institució de l’educació que s’hi imparteix amb lògica de i per al sector privat. Creiem que la universitat ha de funcionar seguint una lògica de servei públic, i no la lògica economicista i eficientista característica del sector empresarial.

- Els canvis que suposen les aplicacions del procés de Bolonya, per tal que poguessin significar millores per al nostre sistema universitari, necessiten acompanyar-se d’un ampli finançament públic, per tal que es respectin els criteris d’equitat, que considerem un dels pilars de l’estat social i democràtic.

- Les reformes que implica el procés que estem parlant s’haurien d’haver aprovat després d’un debat obert i plural, on tots els col·lectius implicats a les universitats haguessin expressat el seu posicionament al respecte. Un estat democràtic no pot imposar un sistema universitari, que hauria de ser el bressol del seu progrés intel·lectual i científic, de manera unilateral per part de certs sectors polítics, ja que això significa negar des del mateix estat la naturalesa que defensen els nostres principis constitucionals més bàsics. A més, la imposició i la negativa a establir un diàleg social per tal que totes les parts es sentin escoltades i respectades, comporta el fort enfrontament que estem vivint actualment a moltes de les universitats catalanes, una situació que dificulta encara més la possibilitat d’aconseguir que Bolonya signifiqui una reforma tan positiva com sigui possible.

- D’altra banda, el procés de Bolonya podria obrir una possibilitat a la mobilitat d’estudiants, professors, investigadors i PAS. Això pot facilitar l’intercanvi de coneixements, en els diversos camps que tenen cabuda a la universitat, és a dir, possibilitar la creació de l’Europa de coneixement, entesa com un espai europeu d'ensenyament, d’investigació i, en resum, de progrés científic i acadèmic. Així també la vessant social de la declaració de Bergen és molt positiva pels estudiants, i cal reclamar aquesta declaració posterior a la de Bolonya (1999) i Sorbona (1998) com la declaració de referència en detriment de les altres.

4. Propostes al respecte dels canvis que implica Bolonya

- Cal que Bolonya s’apliqui des del ple respecte a l’autonomia universitària.

- De la mateixa manera, cal respectar i garantir en tot moment la llibertat de càtedra, per tal d’assegurar la funció social de transmissió de coneixement que té la universitat, així com la seva aportació al progrés científic, tècnic i humanístic de la nostra societat. Tot això, sense oblidar que la universitat també té una funció de preparació de les persones per a la incorporació al món laboral.

- El sistema universitari ha de trencar amb la reproducció de l’estructura de desigualtats socials que patim, de classe, ètnia i gènere, especialment. Per això cal garantir que tothom tingui possibilitat d’accedir a la universitat independentment de la seva situació socioeconòmica, de la mateixa manera, cal garantir que el conjunt d’alumnat, professorat i PAS tingui les mateixes possibilitats per exercir la mobilitat que conforma l’avantatge fonamental que podria suposar el pla Bolonya.

- La universitat com a centre de coneixement i progrés intel.lectual, ha de ser una institució exemplar per al conjunt de la societat. Això significa que els principis constitucionals de l’estat social i democràtic han de ser-hi plenament vigents en tots els processos que s’hi duguin a terme. D’una banda, aquesta idea es remet a la necessitat, presentada en el punt anterior, d’eliminar en el sí de les universitats les desigualtats socials que hi ha actualment. I, de l’altra, implica que cal sistemes efectius de democràcia interna, per tal que tots els processos de presa de decisió siguin duts a terme de forma oberta i plural, alhora aquest objectiu significa que cal treballar molt activament per fomentar la participació dels diferents sectors de la universitat. Les polítiques de contractació del PDI i el PAS han d'anar lligades al dignitat laboral i el reconeixement social que es mereixen els treballadors i treballadores de la universitat. Un sistema universitari que es fomenti en la democràcia, el respecte pels drets laborals i la igualtat d’oportunitats, pot ser el motor per aconseguir que aquests principis vagin estenent-se a la nostra societat.

- Cal un finançament públic que cobreixi completament els recursos necessaris per al normal funcionament de les universitats públiques, ja que aquesta és l’única manera de que la universitat pugui complir les funcions socials que li pertoquen. També cal tenir present que, tot i que considerem que no és la solució ideal sinó l’única possible en certs casos (és a dir, en projectes d’investigació que actualment no es durien a terme si no fos el sector privat qui sufragués el seu elevadíssim cost), el finançament privat pot entrar a la universitat sempre i quan això no comporti una influència en els criteris de funcionament d’aquesta institució, cosa que estem veient cada vegada més habitualment.

- Respecte la mobilitat entre les diferents universitats europees, aquesta no deixa de ser un reforçament de les desigualtats socials que es viuen avui en dia si no ve acompanyada d’un sistema de beques suficient per assegurar que ningú quedi apartat d’aquestes possibilitats de mobilitat a causa de la seva situació socioeconòmica.

Document elaborat i aprovat pels membres fundadors i actuals d'EPA: Júlia Miralles, Júlia Mas, Oriol Ibàñez, Gerard Dominguez i Joan Gil