Assistents a la xerrada: entre 14 i 15 persones, entre estudiants i ponents.
Es va difondre pel web de l'ETC i per la facultat i tota la UAB: Sobretot, per membres d' ADUAB (Joan Miquel Roig) i pel membre d'EPA, Oriol; penjant cartells i enviant mails. També l'Andreu i el Joan es van encarregar des d'EPA dels ponents i de tenir-ho tot llest. La Susanna Martín va estar present en l'acte com a estudiant interessada i ens va explicar que posaria una notícia informativa sobre el que s'havia dit.
Notícia difosa al web de l'ETC: Dones, "anormals", homosexuals, discapacitats…
La valoració que en van fer els membres d'EPA i ADUAB assistents i que ho van parlar tot seguit que s'acabés fou molt positiva tant en assistència com en qualitat de les exposicions dels ponents. Els no assistents també opinen el mateix.
Resum de la Xerrada per a la Igualtat a la nostra facultat
Feta per l'Andreu Batlle (EPA, ADUAB).
Els ponents varen ser la presidenta de Dones No Estàndard, Carme Rius, el coordinador de la Comissió d'Igualtat que ha impulsat EPA a la Junta de facultat, Francesc Serra (que parlava a títol personal perquè encara no s'ha constituït), la responsable tècnica de l' Observatori d'Igualtat, Laura Duarte.
Durant la xerrada, Andreu Batlle va presentar les associacions d'estudiants que organitzàvem l'acte (ADUAB i EPA). I a la meitat de la conferència, en Joan Gil (també en nom de les dues associacions) va fer uns comentaris breus. Ell mateix, va tancar l'acte, després de que es generés un interessant debat entre els dues ponents i el públic assistent. Públic provinent d'un centre adscrit de Terrassa, de Filologia Catalana, de la Facultat de Polítiques i Sociologia (la nostra), de Dret, etc.
Francesc Serra, va parlar de la Comissió d'Igualtat que s'havia creat arran d'una votació i proposta dels representants d'estudiants per EPA a la Junta de la nostra facultat. Estava en el Programa Electoral Comú de l'EPA i la PEF. I va ser idea d'EPA incloure-la. Serra, va exposar al principi que volia parlar a títol personal arran de que la Comissió encara no té competències definides; i no pot parlar com a coordinador d'aquesta si no s'ha reunit."Hi ha hagut un cas d'assetjament
sexual a la Facultat." (Francesc Serra)
Serra exposava que calia ampliar els propòsits inicials de la Comissió, tal i com plantegen membres d'EPA. Caldria tractar segons Serra, totes les discriminacions que poden succeir en una facultat, i lluitar contra aquestes des de la Comissió. Un membre d'EPA i de l'ADUAB, Joan Miquel Roig, va explicar Serra, que serà present a la Comissió com a veu de les persones amb necessitats especials. En Joan i en Serra ja s'han reunit més d'un cop per tal de començar a treballar per la comissió. Serra, recomanava als assistents que aquesta Junta s'usés com a espai de denúncia de qualsevol tipus de discriminació. Per exemple, va explicar que una alumna havia patit un cas d'assetjament sexual a la facultat per part d'un professor. Serra, explicava que aquests casos, per minoritaris que siguin, existeixen i cal donar-hi resposta. La Comissió contra les discriminacions (Comissió d'Igualtat) hauria de ser un espai de queixes, a la qual qualsevol estudiant de la facultat que es sentís discriminat pogués tenir el suport institucional que es mereix. La Comissió estarà formada pel Joan Miquel i també per una representant d'estudiants per EPA, Júlia Mas, qui en les diverses Juntes de facultat ja havia reclamat la constitució d'aquesta comissió.
"La UAB, teòricament, garanteix la igualtat.
A la pràctica, encara no és així."
(Francesc Serra)
Per altra banda, Serra recordava que la UAB garanteix la igualtat (teòricament i jurídicament) però que a la pràctica no és així. També va explicar que calen més estudis de gènere, LGTB, de minories socials i lingüístiques, ... a la Universitat Pública. Com també que caldria visualitzar més els col·lectius discriminats. Es diu que s'ha arribat a una "normalització" però no és cert. "Hauria de ser també un òrgan per visualitzar el col·lectiu gay", va reclamar Serra, ja que "així si que es produeix una normalització d'aquestes realitats, de forma pràctica". Sinó s'exerceixen els drets amb normalitat, aquestes minories a la facultat no expressen les seves diferències i s'amaguen.
Francesc Serra va acabar la seva exposició explicant que hi posaria tota la empenta que calgués per tal de que la Comissió fos útil per a la Facultat, i va picar l'ullet a les polítiques del Deganat al qual pertany i que lidera el Degà Salvador Cardús i Ros.
Més tard, la presidenta de les Dones No Estàndard, Carme Riu, va voler començar la seva exposició parlant i definint el concepte d'anormalitats que reconeix que és una realitat històrica que no s'ha d'amagar. Allò que no és considerat "normal" per a la societat d'una època històrica concreta, durant totes les èpoques s'ha intentat amagar, marginar, eliminar o fer un tracte de separació entre els "normals" i els "anormals". Riu, va exposar que ella volia parlar en nom del col·lectiu "d'anormals" que ella representa. També a l'inici de la seva conferència va exposar que hi ha molta feina per fer en el respecte a la diferència, i va animar a Serra a que continués fent "bona feina" al respecte."Tenim molta feina a fer
en el respecte a la diferència."
(Carme Riu)
Nosaltres, com a societat, tenim part de culpa de regenerar els estereotips i costums que es caracteritzen per definir-se com a conductes "normals"; va exposar Riu. Durant la història els "anormals" se'ls ha separat i no han construït el Món en el qual viuen. Sinó, "no haguéssim fet instal·lacions on no hi podem passar les persones que utilitzem les cadires de rodes." "La cultura occidental", explicava Riu, és "fòbica a la diferència". "Caldria doncs, un nou pacte social, entre els normals i els que han quedat marginats" [d'aquesta definició]. El tracte de separació, la regeneració dels estereotips, la consideració de la "normalitat", així com la seva difusió; han fet que el Món no hagi estat construït per tots. Els "anormals" no se senten integrats perquè no l'han construït ells, no els han deixat. Però és culpa de tots. "Els conductismes normalistes" han fet molt mal.
"La normalitat ens és còmode
com a societat, però és avorrida."
(Carme Riu)
Entrant, en els estudis sobre les discriminacions de gènere amb discapacitat es parla de la estandarització. Ella expressa que aquesta, molt arrelada a la visió occidental de les coses, està basada en un dogma per assolir una normalitat ja que ens és còmode com a societat. El 75% de les persones serien "normals" en aquests termes. Els "anormals" tot i no fer vida "normal" perquè no poden o no volen; si que la poden fer de forma "digne", orgullosos de com són, però sent conscients de les seves diferències, amb iguals deures que drets. A més, recorda que la normalitat és "avorrida". Segons Riu, va exposar que la majoria -incloent-se- de discapacitades i discapacitats havien experimentat -sobretot de nens- algun tipus de maltractament durant les cures mèdiques. Riu ho va denunciar.
"Els directors de cinema mantenen els
estereotips del discapacitat en soledat".
(Carme Riu)
La seva exposició clarament reivindicativa, la va dur a exposar que s'havien d'acabar amb les dicotomies de allò natural/social, normal/anormal, de fora/de dintre, cos/ment, etc. Parlant del cos ella va dir que estava orgullosa de la tecnologia que usava. El que va anomenar com a "tecno cos" va dir que era "tant clau com el cos per a un discapacitat". Va criticar la victimització ja que apostava per sentir-se bé amb el que som; fent un cant a l'alegria de viure. També va exposar que els directors de cinema, recreaven els estereotips del discapacitat en soledat. També va relativitzar sobre l'ús del concepte d'estètica, ja que del que es parla ara d'estètica, és de la "normalitat del l'estètica". Altre cop d'uns cànons "normals" que cal criticar.
"Ser discapacitada i ser dona,
comporta estar doblement discriminada."
(Carme Riu)
Aleshores, es va centrar més en les diferències de gènere entre discapacitats / persones amb necessitats especials. Els discapacitats se'ls tracta de forma que se'ls margina. Però a les dones, per ser dones, encara més. Als homes discapacitats se'ls busca una feina, que estigui "emmarcada en el perfil de la persona discapacitada que ha definit la normalitat". A la dona, no. Ser discapacitada i ser dona, comporta estar doblement discriminada. En el cas, de les dones discapacitades, hi havia un alt analfabetisme. L'home discapacitat se li rel·legen certs treballs. Però com a mínim, segons "la normalitat", poden treballar i se'ls forma, se'ls recolza; explicava Riu. En canvi, a la dona no l'ajuden a superar la discapacitat, no l'ajuden a saltar les barreres. Segons Riu, queda malament que faci feina en l'àmbit domèstic fins i tot, i per tant, la tracten més com a una "malalta o com a una criatura" que a l'home discapacitat. Això la fa més vulnerable. Tancada a casa, la dona adolescent no se l'ajuda a buscar parella -a l'home si-. I ens recorda, que el fet d'ajudar-los, també afebleix la persona discapacitada, perquè no té cap impossibilitat de trobar-ne per la seva discapacitat (sobretot si és física). Un home té educació sexual, una dona no. Als homes se'ls du als prostíbuls en forces casos perquè hi ha reconeixement de les necessitats sexuals, però a elles no. A la dona discapacitada, com se la veu "incapacitada" per tenir parella, se li treu la matriu, en alguns casos, forces, més dels que ens pensem, no se la deixa gaudir del sexe per qüestions i falses raons d'higiene. Carme Riu, en un to personal durant tota la xerrada, ens va exposar que a ella també li han fet la pregunta: "I tu perquè vols la regla?". "Per ser discapacitades, se'ns tracta des de la ignorància i no se'ns ajuda gens". El desconeixement duia a que moltes els hi fessin cessaria (cap motiu mèdic diu que per ser discapacitada hi hagi més problemes amb el part). A la dona, se la tracta com a una nena i a l'home com a un adult. A més, per ambdós sexes, les subvencions per discapacitat de 300 euros les cobra el cap de família i no cobririen mai cap forma d'independitzar-se de casa. També va parlar de 3 casos que coneix i que diu que són més freqüents del que podria semblar de pares que violen a les seves filles, les deixen embarassades i després, les fan avortar.
També va explicar, que les discapacitades tenen pocs recursos mediàtics perquè hi ha poques dones discapacitades riques que en puguin fer ús. Per altre banda, tenen un greuge comparatiu: 28.551 dones discapacitades són analfabetes en comparació amb números molt ínfims en la població "estàndard" i fins i tot entre homes discapacitats. Entre d'altres coses. També va dir que les dones sempre se les demana més: tot ho han de fer perfecte i més si s'usa el sistema cremallera. Hi ha la dona florero com a perfil estès, entre polítiques, i també professores d'institut com ella.
"A EPA som d'esquerres i feministes."
(Joan Gil)
Seguidament, Joan Gil, membre d'EPA, va voler agrair en nom de les dues associacions, que fa temps que treballen juntes, les interessants exposicions d'ambdós conferenciants. Primerament, va comentar que diria quatre coses breus, mentrestant escrivia els blocs de les dues associacions on hi hauria els resums de la xerrada penjats [aquí mateix]. I exposava, com "havia dit molt bé a l'inici el company Andreu Batlle", que l'EPA és una associació d'estudiants progressista oberta a tothom i ADUAB és una associació d'estudiants que defensa als estudiants amb necessitats especials. I que "la motivació per muntar aquest acte ha estat l'interès per la temàtica", i la feina que està duent EPA i ADUAB per la Igualtat a la Facultat.
També va demanar als 15 assistents (de Terapia Ocupacional, Filologia Catalana, Dret, ...) si se'ls podia fer una fotografia d'esquena [la que hi ha penjada] perquè els drets d'imatge a la UAB estan molt controlats i ho havia de demanar prèviament. Llavors, més a títol personal, va recordar que és important canviar les coses en el teu entorn més proper, perquè allà també "es pot fer molt bona feina". Carme Riu, va assentir amb el cap i va expressar que "i tant que si". Va explicar que un professor de la facultat (Jordi Argelaguet) just feia pocs dies havia explicat que les reunions d'algunes assembles locals de partits polítics es duen a terme al vespre discriminant les dones que van a buscar els seus fills per dur-los a casa. Referint-se també al marc de la política, va criticar el concepte de "polítiques florero" ja que "a la dona sempre se li demana més" pel fet de tenir aquestes mesures de xoc que són les úniques "que poden frenar les discriminacions, tant subtils com les esmentades". El sistema cremallera en la política fa que hi hagi ministres vistes com a "florero" quan el propi Joan considera que d'incompetents n'hi ha més per la part masculina. El problema és que posem més l'accent -ens hi fixem més- si es tracta d'una ministra.
Va exposar que ADUAB i EPA firmaran un conveni de col·laboració, i que EPA som d'esquerres i feministes. Va encoratjar a lluitar per la igualtat en la quotidianitat, en l'entorn més proper. Com també es poden fer coses per una Universitat més pública. Va recalcar que la Comissió d'Igualtat fou una idea d'EPA i que ara mateix comença a ser una realitat gràcies a l'empenta de Francesc Serra.
També va exposar que a la Universitat, "potser no ens adonem, però hi ha moltes desigualtats de gènere" i tot presentant la última ponent, "que la Laura us explicarà".
També va dir que hi havia pocs catedràtics de Ciència Política que fossin dones, i que les discriminacions eren més subtils -perquè allò que no ens adonem és allò més poderós-.
"Hi ha professorat que encara no entén
la utilitat de debatre sobre mesures
d'igualtat a la Universitat Autònoma"
(Laura Duarte)
Al final, va parlar la Tècnica de l'Observatori de la Igualtat de la UAB, que també va ser molt interessant. La Laura Duarte va explicar-nos les dades de l'Observatori (2006 i 2007/08) entorn el gènere a la UAB. La Laura va recalcar la gran presència d'estudiants (62,2%) que són dones, enfront el 37% d'homes; que per lògica també es veu representada en els percentatges de titulats: 29,7% d'homes i 70,3% de dones. Més tard, va explicar que les diferències de gènere les trobaríem en disciplines masculinitzades i disciplines feminitzades. Enginyeries estan plenes d'homes, en canvi, Educació, Psicologia i d'altres carreres amb el mateix caire reben moltes estudiants. Això genera desigualtat i està provocat per una concepció des igualitària de les tasques, en una segona fase de la visió de la divisió sexual del treball en el món occidental avançat. També va explicar que hi ha la teoria que la massificació femenina és deguda i/o comporta pèrdua de valor i prestigi de la carrera: les carreres de Ciències Socials no estant tant ben valorades. Alhora, va reconèixer que hi ha disciplines equilibrades com el cas de Ciències Polítiques (el qual en som conscients) i Enginyeria Química. Si ens fixem en els Departaments, el més feminitzat a la UAB, és Didàctica. Biologia és paritari. Pel que feia a la docència, hi ha més professorat femení (61,7%) que masculí (38,3%). Però en canvi, i això si que és un greuge comparatiu que caldria estudiar-ne els motius (si formen part de la desigualtat de gènere a la universitat): d'aquests professors, hi ha un 6,3% de catedràtiques i u 13,9% de catedràtics. En el cas de Ciències Polítiques, el 25% de catedràtiques eren dones. Pel que fa al Govern de la UAB, ara tenim la primera rectora Ana Ripoll amb un equip equilibrat; i que cal felicitar-se per això. Tot i això, la política del Campus d'Excel·lència i tot aquest discurs "credencialista" van en contra de mesures de xoc contra les desigualtats de gènere.
Alhora, el Joan, li va preguntar pels estudis, avaluacions d'impacte i mesures que havien engegat; i la seva intervenció es podria resumir en que "encara hi ha gent que ho consideri inútil o que no té cap sentit fer això a la Universitat, tot i les dades de desigualtat aportades i hi ha molta reticència a col·laborar amb l'Observatori; però ara amb el nou Equip de Rectorat es tiraran endavant moltes mesures per la igualtat". Va exposar que hi havia part de la comunitat universitària -sobretot professorat, que és amb qui més contacte- que encara "no entenien el fet de debatre a la UAB mesures d'aquest estil". Per desgràcia, no tenim res més de la seva explicació que va ser molt però molt interessant. Això si, la Laura, molt amablement ens ha passat unes dades sobre gènere a la nostra facultat. Les tenim EPA perquè li varem demanar per fer-ne ús a la nova Comissió d'igualtat. Si algú les vol ens pot enviar un correu electrònic a epauab@gmail.com.
Tot seguit, es va generar un debat, i Joan, va preguntar sobre la procedència dels estudiants de públic. Van aplaudir efusivament els ponents i van anar a dinar després de més de 2 hores.
