Mail enviat a un munt d'estudiants pel Campus Virtual

Whoa, 27 d'Abril. I les eleccions s'han acabat. I no puc evitar, per algun motiu, contestar a aquest mail.

Faig la resposta avui i ara perque tot i que tinc l'absurda necessitat de fer palesa la meva opinió, que en els vostres patétics termes de democràcia haurà de ser llegida per tots i cadascun de vosaltres si es que compliu amb el "ens hem de respectar els uns als altres" tan omnipresent en el bonrollisme universitari (més si tenim en compte que es el més proper a una "crítica constructiva" genuina que el PEF-EPA rebrà en molt de temps), m'importa una merda qui surti triat de les eleccions. Sí, segur que acabarà guanyant la vostra candidatura, però francament, ara per ara m'importa ben poc tot el que pugui fer referència a política universitaria. Primer perque no considero que els grups presents mereixin la meva elecció, i segon perque trobo que tant els programes electorals com la preparació dels seus membres i els probables resultats de les legislatures no passen de broma de mal gust. Al cap i a la fi res pot evitar que ens enmerdin fins al coll i que la majoria de nosaltres hagi d'abandonar la facultat, així que mentre pugui treure-li profit als 1000 euros que he pagat per 10 mesos de tortura interminable, no m'importa gaire el que cridi un grupet de gent que creu que té més raó que els altres.

Afrontem-ho, sou la Hannah Montana de la política de la UAB. Sí, sou populars, i així ho va demostrar el fet de que destruíssiu a l'Assamblea en totes les eleccions a les que us heu presentat fins ara (que recordi), però el vostre contingut i idees no passen del nivell de 15 anys. Sí, cert, manteniu les esperances i entreteniu a un públic d'una manera ràpida i directa amb l'aparença d'una cosa innovadora i fresca, però esteu totalment buits de contingut i us heu hagut de rebaixar a les mostres més baixes de populisme existents fins al punt en que preguntar "i què voleu?" fa vergonya per les possibles respostes que es poguessin rebre. No cal reobrir el debat sobre si de no haver inclós a les vostres files a un grapat d'estudiants que no només es podrien classificar de útils per el fet de que consegueixen atraure atenció cap a ells tragant esperma o sent amics de tothom, o regalant coses per tal d'atraure a un electorat ja de per si clínicament subnormal, però potser sí que seria necessari mencionar que el grup està format únicament com a reacció a les Assamblees, i no pot fer un pas més enllà d'aquesta via d'acció sense semblar absolutament ridícul. Si no m'equivoco els únics punts del programa electoral inicial que no feia referència directa a Bolonya eren "fer un bícing a la UAB", el pla de sostenibilitat, i reformar les aules de la facultat. Dos d'aquests punts han sobreviscut en el programa present -suposo que les obres pel Bícing han començat ja- i sincerament, no crec que mereixin més reflexió si amb un debat pre-electoral s'ha decidit incloure.

No es que estigui a favor de les assamblees, de fet m'agradarien menys fins i tot que el PEF-EPA perque no simpatitzo ni amb les idees d'una catalunya lliure, ni amb els métodes o ideologia dels altres grups com el SePC tan abundants en la política universitaria, però tot i que en anys passats, quan encara no hi havia una "alternativa", aquests grupúsculs em recordaven més aviat als propis d'una època passada en la que s'apallissava a qui no estava d'acord amb la corrent ideològica principal, ara em semblen un exemple a seguir per a vosaltres. Almenys ells tenen una ideologia, vull dir. I una base estudiantil que els dóna suport amb una base bastant més ferma que els de qualsevol grupet que hagi pogut veure. Sí, arrenquen cartells. Sí, encara practiquen certa censura i intenten demostrar que no, que l'assamblea és oberta a tots. Sí, sembla que estiguin més preocupats per la creació de la Nació Catalana Lliure que perque la universitat deixi de triturar-nos el cul. Però tot i així, em semblen una opció més raonable. Em sento brut, i probablement sigui per culpa vostra, PEF-EPA. Penseu-hi.

I finalment, us demanaria que preguntèssiu a agú dels que estàn entre vosaltres -no recordo qui- el que li vaig dir ara deu fer un any, quan van venir a anunciar classe per classe que es formaven com a grup. En cas de que no el trobeu, li vaig dir que no es desviéssin, que es centressin en fer ni que fos una oposició bona per a intentar millorar la política universitaria, per a que l'assamblea s'adonés del que estava fent i per a que es notés certa millora en el funcionament de la facultat. Ara fa un any tenia bastanta fe en la política feta pels estudiants, probablement motivada per el fet de que creia que estàvem en un punt d'inflexió i que donada la natura flexible de l'aplicació local del Pla Bolonya es podien fer moltes coses que garantissin uns estudis de qualitat. Si ja en aquell moment em va fer molta mala espina l'explicació bizarra, esquemàtica i ambigua del que hauria de ser el gèrmen del vostre programa electoral, la vostra demagògia s'ha demostrat rotundament. La qual cosa, d'altra banda, no em sorprén gens si el moviment majoritari que representa que hauria d'aglomerar les alternatives a assamblees -o si més no un dels més involucrats en el moviment, que per cert em va intentar convèncer de que us votés sense donar més explicacions que "son els bons! votal's"- em va explicar, en un acte de caballerositat que vosaltres encara no heu tingut, que davant d'un electorat estúpid la millor tàctica és el despotisme -literal- i el regalar coses i/o incloure a anormals populars dins del vostre grup perque la gent, encara que no sàpigui exactament per què, us voti. No he vist que informèssiu als estudiants del que s'ha decidit aquests mesos, un dels punts cabdals del vostre programa inicial -repetit dos cops, si no recordo malament- amb la conseqüent quasi-burla posterior feta mitjançant cartells electorals de "si no fas política, te la fan ells", o alguna cosa semblant, i tot i que l'alternativa assambleària ha rebut força vots durant aquest any, s'ha triat a la rectora més estricta, menys oberta al diàleg i amb el programa més continuista de l'anterior possible. No estic fent propaganda de l'Assamblea, repeteixo. Els seus boicots continuats i la seva famosa -i que tantes vegades heu mencionat- "política de cadires buides" em semblen insultants, però això no em privarà de dir que des del fons del meu cor crec que sou uns estúpids que no heu complert amb el vostre compromís, que no teniu més ambició que el ser triats per a saciar la vostra set de popularitat i que sou un dels principals motius pel que ara mateix, el que faci la universitat, me la peli inconmensurablement.

Doneu-li records als de la EPA. L'última vegada que vaig veure al Joan Gil estava lluitant desesperadament per trobar algún pedestal des del que la gent el fes cas. Segur que regalant condons ho ha conseguit al final

Luv
Mikel

-Missatge original-
Hola companys i companyes!

Com bé sabreu el proper dilluns 27 d’abril se celebren eleccions a la Junta de la Facultat. Us escric aquest missatge per demanar-vos el vot per a la candidatura de la Plataforma d’Estudiants de la Facultat que també inclou Estudiants per a una Política Activa (EPA).

Les nostres propostes per a la Junta, entre d’altres, són les següents:

1. Aplicació del renovat Pla d’Innovació de la Facultat
2. Els i les estudiants de tardes han de tenir dret a fer els exàmens a la tarda
3. No obligatorietat de matriculació d’assignatures suspeses
4. Introducció de les visites externes
5. Proposem un Pla d’Estudis Allargat (PEA) com a proposta complementària a la necessària reivindicació de la millora del sistema de beques per a la compaginació de feina i estudis
6. Fomentar les conferències d’experts i l’esperit crític
7. Millorar la disponibilitat horària de les tutories dels professors i professores
8. Acabar d’habilitar totes les aules al nou mètode docent participatiu
9. Aprovar una recomanació que s’està reivindicant per la bona aplicació del mètode d’avaluació continuada d’estandarditzar un màxim de 3 proves d’avaluació)
10. Finalització reglamentada de les classes cinc minuts abans per tal de fer un recés.
11. Implementació del Pla d’igualtat de la UAB proposant la creació d’una comissió de Gènere per fer-ne el seguiment adequat
12. Implantació del treball de Sostenibilitat per a la facultat
13. Millorar la transparència i informar sobre tots els aspectes de la facultat; així com incentivar la participació de tots els estudiants
14. Ferm compromís d’impulsar la Junta de Facultat i fer-la més dinàmica, activa i de tots.

La nostra candidatura és aquesta:

Guillem Carbó (PEF), Joan Alginet (PEF), Júlia Miralles (EPA), Núria Garriga (PEF), Júlia Mas (EPA), David Rodríguez (Ind.), Alba Mohedano (PEF), Hector Sànchez (PEF) Oriol Ibàñez (EPA), Gerard Domínguez (EPA), Nerea Pinilla (PEF), Rafa Cuenca (PEF), Oscar Sierra (PEF) Xisco Vila (PEF), Andreu Espínola (PEF)

Podeu trobar més informació a les següents pàgines web:

http://pefuab.blogspot.com/
http://epauab.wordpress.com/
http://pefiepa.blogspot.com/

Si teniu qualsevol dubte sobre nosaltres, el nostre programa o la candidatura adreceu-vos a qualsevol dels membres de la candidatura o als nostres correus electrònics:

pefuab@gmail.com
epauab@gmail.com


Moltes gràcies i recordeu que la política -com deia Joan Fuster- si no la fas, te la fan.

Reglament intern de funcionament

Procediment d’organització:

• Reunió setmanal: a les 12 hores els dimecres a l'aula 3 de la facultat. Pot durar 5 minuts o es pot suspendre.
• Reunions ordinàries obligatòries: abans de cada Junta de Facultat.
• Reunions extraordinàries: quan ha passat un fet transcendental a la facultat o dintre del món universitari Es convocaran quan una majoria de membres o considerin oportú.

Ideari:

Creiem que cal treballar en l’àmbit institucional (a la Junta de Facultat) amb els companys i companyes que en formin part. EPA constitueix una organització independent i autònoma tot i presentar-se amb coalició amb una altre organització en aquestes eleccions. EPA és una organització d’esquerres plural internament i que no pertany a cap altra organització estudiantil i/o política. El nostre objectiu a llarg termini és que EPA sigui un espai de participació democràtica dels estudiants amb valors progressistes que puguin fer una política activa tant a les institucions (Junta de Facultat), com en el dia a dia de la facultat. Una eina útil que sigui estable al llarg del temps, per tant, cal que la organització sigui més que un espai en què es reuneixen els juntaris i les juntàries per parlar sobre la feina a la Junta de Facultat. L'activitat d’EPA ha de ser transversal entorn tots els temes de la facultat.

Valors organitzatius:

- Llibertat expressió, d’opinió, crítica tant dintre com fora de l’organització estudiantil.

- Cooperació i diàleg amb les altres realitats estudiantils de la facultat. Pont de diàleg entre estaments universitaris.

- Discurs elaborat internament i matisat des de cada perspectiva personal, amb total llibertat d’expressar les opinions personals i divergències respecte les posicions acordades per EPA

- Delegació de funcions basada en la confiança dels membres del grup i en les capacitats de cada membre. Res de càrrecs establerts, i/o jerarquia estructural.

- Discurs constructiu amb un model i uns valors universitaris que constitueixen el nostre fil conductor.

- Organització estudiantil oberta a qualsevol membre que se senti afí a la línia d’esquerres i progressista de l’organització.

- Funcions: institucionals, de sensibilització i informació, de col·laboració amb d’altres organitzacions i col·lectius, de debat crític, de la gestió dels conflictes del dia a dia, d’incentivar la participació i mobilització, etc.

- Decisió consensual i, si no es pot, per majoria absoluta.

- Dret a vot per tots els membres.

Formes de participació:

- Totes les opinions que arribin al mail, siguin o no de membres d'EPA, es debatran a la següent reunió.

- Tots els estudiants de la facultat, poden enviar textos, que seran penjats al bloc, on expressin la seva opinió sobre temes relacionats amb la facultat o en món universitari en general. Hauran d’anar sempre signats.

Membres i amics:

- Amics i amigues: totes aquelles persones que se sentin identificades amb la línia de l’organització i expressin la voluntat de ser-ho. Passaran a formar part de la web de l’organització.

- Membres: aquells amics i amigues amb una participació constant i activa, dels quals es valorarà la participació a les reunions (3).

2a acte de la segona reunió ordinària de dimecres

Ordre del dia proposat per mail pel Joan Gil i aprovat per unanimitat en la reunió (i en els mails anteriors):

[fragment del mail]

Diria que tenim un seguit de coses que hauríem de parlar -no pretenc que sigui un ordre del dia- el dimecres -tot i que no tindrem temps suficient-:

- actualització del web amb el posicionament sobre Bolonya i el reglament intern

- tractar els temes que hem de pactar del PIF i del treball de Sostenibilitat del Javi Ceba i de l'Exposito

- com encarar la campanya així com establir que ha de ser l'acte de campanya

- parlar [no hi haurà temps] si voleu sobre la situació a la universitat pública en general i sobre el tema del posicionament del degà que s'ha de perfilar [crec jo] millor

- delegar funcions a tots els membres d'EPA

Reunió 15.4.2009

Hi assisteixen: Gerard Dominguez, Júlia Martí, Joan Gil, Oriol Ibáñez, Júlia Mas i [al principi] Bernat Picornell. La Júlia Miralles no hi assisteix i excusa la seva absència.

1. Torn de debat i preguntes. Es recorda el web i la contrasenya del web a petició del Gerard.

2. El Bernat exposa que ell no podrà ser membre actiu a causa de problemes de disposició de temps suficient però que ens dóna suport.

3. Es parla de delegar funcions de forma rotativa o de crear comissions per tal de ser operatius en la feina i co-responsabilitzar a tots els membres actius. S'ha d'actualitzar el web constantment i dinamitzar el grup mantenint el contacte i animant als membres a estar presents a les reunions.

- Es decideix que la Júlia Mas s'encarregarà de dinamitzar -coordinació interna- i el Gerard d'actualitzar el web -tema logístic-.
- Es decideix signar amb noms els mails interns per una millor comprensió del debat intern.
- Es decideix que rotativament s'agafi i es pengi l'acte perquè ningú no es vol dedicar exclusivament a això.
- Es decideix actualitzar el web sobre el Posicionament sobre Bolonya com a document de base però tornar a debatre el posicionament en reunions posteriors.

4. Es parla de la posterior reunió amb la PEF i l'independent de la llista per tal d'acabar de configurar un programa electoral comú bàsic per explicar com a propostes durant la campanya electoral. També es recorda que cada organització anirà ampliant de forma autònoma les propostes a la Junta de Facultat, en pro de la autonomia de cada organització [acord de coalició].

Després d'un debat sobre les normatives d'avaluació; es debaten els punts encara no acordats amb la coalició sobre el programa electoral i la campanya electoral.

- Es parla sobre demanar al degà que informi sobre les eleccions per augmentar la participació electoral [en Guillem de la PEF i en Joan d'EPA s'encarreguen de dir-li]. Es decideix tal com ja es va començar a parlar amb la PEF:

- Una campanya duta a terme pel degà de la facultat on s’informi a tots els estudiants de la facultat entorn que és la junta de la facultat, quines funcions té, quin poder de decisió, sobre quins temes té incidència, etc. de la mateixa manera que faci una crida a la participació en aquestes properes eleccions.

Es parla sobre la campanya electoral i es diu que parlin el màxim de persones i també es debaten lemes que ha enviat el Joan, i d'altres de nou de la Júlia Mas. Es parlen dels passaclasses. Sobre els lemes es parla de "Som més", "Anirem a fer feina", una sobre la llista i sobre les propostes que farem, etc.

Es parla sobre els dos treballs (Sostenibilitat i PIF) dels companys Javi Ceba i Cristian Exposito; i el del David Rodriguez, el David Heredia i el Joan Gil. Que s'han d'incorporar al Programa Electoral Comú per tal de millorar aquells aspectes en el funcionament de la facultat als quals podem presentar alternatives factibles.

- Sobre el PIF es decideix fer ènfasi en el dret de fer exàmens de tarda pels de tarda per problemes laborals. Es decideix no limitar els crèdits de matriculació. Es decideix mantenir les dues convocatòries anuals per cada assignatura, anul·lant així les propostes actuals de retirar aquest dret. Es decideix que el Pla d'estudis allargat es presenti com una proposta complementària a la reivindicació d'una millora en el sistema de beques com a solució definitiva als problemes de compaginació de feina i estudis; i als de cost d'oportunitat. Es decideix que en el tema d'horaris del treball es posi el tema dels 5 minuts de descans, i el compliment de l'horari establert a través d'un rellotge o quelcom semblant. Sobre la reorganització horària general que proposa el PIF, l'EPA decideix que no és una bona solució. En canvi, proposa una reorganització horària de cada assignatura; així com impulsar la coordinació entre el professorat amb una reunió interdepartamental [on també es pot incloure el tema de la càrrega lectiva]. Sobre la contractació de nou professorat [hi ha superàvit en el finançament de la nostra facultat] cal que s'elimini la referència a contractar personal becari; i s'enfatitzi que s'ha de contractar PDI ajudant (categoria laboral digne). També es parla de posar 3 avaluacions com a recomanació de bona metodologia d'avaluació. Que no es gasti tant en publicitat i es faci públic i es desglossi els diners de la facultat; etc. Es parla de treure tota referència a l'ECTS; no volem legitimar l'ECTS. El Joan exposa que el Mochi (l'independent) pot presentar del seu treball a titol d'estudiant el que vulgui al deganat.

- Es decideix que el Pla d'Igualtat de la UAB [que encara ha de passar el Joan] s'implementi.
- Es decideix per unanimitat que el treball sobre Sostenibilitat (propostes ecològiques per la facultat) està molt ben elaborat i que no tenim cap pega a donar-hi suport de forma global.

Sobre la campanya es decideix que es faci la màxima difusió de les propostes, que hi hagi una campanya neta amb la Assemblea, que hi hagi diàleg i debat, i que

No hi ha temps per parlar sobre la situació universitària actual (canvi de Ministre, etc.).

1a acta: Primera assemblea de l'organització

Ordre del dia consensuat en l’inici de la assemblea

Reunió 1.4.2009

Hi assisteixen: Joan Gil, Oriol Ibàñez, Júlia Mas, Júlia Miralles

1. Discussió i votació del text de presentació i funcionament d'EPA

Queda aprovat.

2. Redacció de la primera versió del posicionament sobre Bolonya.

Es fa un primer redactat que s’enviarà als membres per anar-hi fent les modificacions pertinents. Durant la setmana queda aprovat com a document base.

Queden pendents per discutir els següents temes:

-Avaluació contínua

-e-learning i long life learning

Posicionament extens sobre Bolonya de la EPA

1. Introducció

- El primer que cal tenir present respecte el Pla Bolonya, és que no es tracta d’un paquet tancat ni compacte, sinó que és un conjunt de mesures diferents que cal analitzar i valorar separadament.

- Aquest plantejament facilita que en certs àmbits es pugui arribar a consensos de la comunitat universitària (que ha d’incloure el conjunt d’estudiants, professors i professores i PAS).

2. Sobre les reivindicacions i la feina en relació a l’aplicació de Bolonya

- En primer lloc, volem expressar la necessitat de que la comunitat universitària treballi activament en relació als canvis que per la universitat pública significa l’aplicació de Bolonya. No ens podem quedar impassibles davant un canvi tant important pel seu futur, per això creiem fonamental que tots els sectors de les universitats es posicionin sobre la reforma, i que es generin espais reals i plurals de debat a partir dels quals decidir la manera d’aplicar Bolonya. Cal destacar que totes les opinions han de ser escoltades i respectades per part de la resta de sectors, ja que aquesta és la única manera d’aconseguir un canvi decidit de forma democràtica i que, per tant, no generi un conflicte en el sí de les nostres universitats.

- Creiem que les reivindicacions en contra de Bolonya s’han d’enfocar des d’una perspectiva democràtica i constructiva, que implica entendre que en tota negociació cal cedir en algun punt. Opinem, a més, que hi ha mitjans que no estan justificats en cap cas, per això estem completament en contra de l’ús de qualsevol mitjà coercitiu i de violència.

- També volem destacar la importància de que no s’adopten postures corporativistes des de cap dels sectors del món universitari en el debat sobre l’aplicació de Bolonya. Aquestes formes de reivindicació que només busquen protegir els interessos del propi col.lectiu, impedeixen que es pugui construir una posició conjunta que és molt necessària en aquest procés.

- Tota aquesta feina que cal fer per una aplicació debatuda i consensuada de Bolonya, es basa en la importància del compromís social de la universitat. Aquesta institució ha de complir la seva funció bàsica de ser un centre cultural i de transmissió de coneixements, alhora que impulsar el progrés científic, tècnic i humanístic de la nostra societat. Aquesta apreciació no significa oblidar que la universitat també ha d’incloure un aspecte professional, ja que una altra funció d’aquests centres és possibilitar la posterior incorporació dels seus alumnes al món laboral.

3. Presentació del posicionament general sobre Bolonya

- La Declaració de Bolonya, així com la resta de declaracions que se’n deriven, presenten una lògica d'enfocament de la universitat clarament laboral, i de funcionament d’aquesta institució de l’educació que s’hi imparteix amb lògica de i per al sector privat. Creiem que la universitat ha de funcionar seguint una lògica de servei públic, i no la lògica economicista i eficientista característica del sector empresarial.

- Els canvis que suposen les aplicacions del procés de Bolonya, per tal que poguessin significar millores per al nostre sistema universitari, necessiten acompanyar-se d’un ampli finançament públic, per tal que es respectin els criteris d’equitat, que considerem un dels pilars de l’estat social i democràtic.

- Les reformes que implica el procés que estem parlant s’haurien d’haver aprovat després d’un debat obert i plural, on tots els col·lectius implicats a les universitats haguessin expressat el seu posicionament al respecte. Un estat democràtic no pot imposar un sistema universitari, que hauria de ser el bressol del seu progrés intel·lectual i científic, de manera unilateral per part de certs sectors polítics, ja que això significa negar des del mateix estat la naturalesa que defensen els nostres principis constitucionals més bàsics. A més, la imposició i la negativa a establir un diàleg social per tal que totes les parts es sentin escoltades i respectades, comporta el fort enfrontament que estem vivint actualment a moltes de les universitats catalanes, una situació que dificulta encara més la possibilitat d’aconseguir que Bolonya signifiqui una reforma tan positiva com sigui possible.

- D’altra banda, el procés de Bolonya podria obrir una possibilitat a la mobilitat d’estudiants, professors, investigadors i PAS. Això pot facilitar l’intercanvi de coneixements, en els diversos camps que tenen cabuda a la universitat, és a dir, possibilitar la creació de l’Europa de coneixement, entesa com un espai europeu d'ensenyament, d’investigació i, en resum, de progrés científic i acadèmic. Així també la vessant social de la declaració de Bergen és molt positiva pels estudiants, i cal reclamar aquesta declaració posterior a la de Bolonya (1999) i Sorbona (1998) com la declaració de referència en detriment de les altres.

4. Propostes al respecte dels canvis que implica Bolonya

- Cal que Bolonya s’apliqui des del ple respecte a l’autonomia universitària.

- De la mateixa manera, cal respectar i garantir en tot moment la llibertat de càtedra, per tal d’assegurar la funció social de transmissió de coneixement que té la universitat, així com la seva aportació al progrés científic, tècnic i humanístic de la nostra societat. Tot això, sense oblidar que la universitat també té una funció de preparació de les persones per a la incorporació al món laboral.

- El sistema universitari ha de trencar amb la reproducció de l’estructura de desigualtats socials que patim, de classe, ètnia i gènere, especialment. Per això cal garantir que tothom tingui possibilitat d’accedir a la universitat independentment de la seva situació socioeconòmica, de la mateixa manera, cal garantir que el conjunt d’alumnat, professorat i PAS tingui les mateixes possibilitats per exercir la mobilitat que conforma l’avantatge fonamental que podria suposar el pla Bolonya.

- La universitat com a centre de coneixement i progrés intel.lectual, ha de ser una institució exemplar per al conjunt de la societat. Això significa que els principis constitucionals de l’estat social i democràtic han de ser-hi plenament vigents en tots els processos que s’hi duguin a terme. D’una banda, aquesta idea es remet a la necessitat, presentada en el punt anterior, d’eliminar en el sí de les universitats les desigualtats socials que hi ha actualment. I, de l’altra, implica que cal sistemes efectius de democràcia interna, per tal que tots els processos de presa de decisió siguin duts a terme de forma oberta i plural, alhora aquest objectiu significa que cal treballar molt activament per fomentar la participació dels diferents sectors de la universitat. Les polítiques de contractació del PDI i el PAS han d'anar lligades al dignitat laboral i el reconeixement social que es mereixen els treballadors i treballadores de la universitat. Un sistema universitari que es fomenti en la democràcia, el respecte pels drets laborals i la igualtat d’oportunitats, pot ser el motor per aconseguir que aquests principis vagin estenent-se a la nostra societat.

- Cal un finançament públic que cobreixi completament els recursos necessaris per al normal funcionament de les universitats públiques, ja que aquesta és l’única manera de que la universitat pugui complir les funcions socials que li pertoquen. També cal tenir present que, tot i que considerem que no és la solució ideal sinó l’única possible en certs casos (és a dir, en projectes d’investigació que actualment no es durien a terme si no fos el sector privat qui sufragués el seu elevadíssim cost), el finançament privat pot entrar a la universitat sempre i quan això no comporti una influència en els criteris de funcionament d’aquesta institució, cosa que estem veient cada vegada més habitualment.

- Respecte la mobilitat entre les diferents universitats europees, aquesta no deixa de ser un reforçament de les desigualtats socials que es viuen avui en dia si no ve acompanyada d’un sistema de beques suficient per assegurar que ningú quedi apartat d’aquestes possibilitats de mobilitat a causa de la seva situació socioeconòmica.

Document elaborat i aprovat pels membres fundadors i actuals d'EPA: Júlia Miralles, Júlia Mas, Oriol Ibàñez, Gerard Dominguez i Joan Gil