Posicionament extens sobre Bolonya de la EPA

1. Introducció

- El primer que cal tenir present respecte el Pla Bolonya, és que no es tracta d’un paquet tancat ni compacte, sinó que és un conjunt de mesures diferents que cal analitzar i valorar separadament.

- Aquest plantejament facilita que en certs àmbits es pugui arribar a consensos de la comunitat universitària (que ha d’incloure el conjunt d’estudiants, professors i professores i PAS).

2. Sobre les reivindicacions i la feina en relació a l’aplicació de Bolonya

- En primer lloc, volem expressar la necessitat de que la comunitat universitària treballi activament en relació als canvis que per la universitat pública significa l’aplicació de Bolonya. No ens podem quedar impassibles davant un canvi tant important pel seu futur, per això creiem fonamental que tots els sectors de les universitats es posicionin sobre la reforma, i que es generin espais reals i plurals de debat a partir dels quals decidir la manera d’aplicar Bolonya. Cal destacar que totes les opinions han de ser escoltades i respectades per part de la resta de sectors, ja que aquesta és la única manera d’aconseguir un canvi decidit de forma democràtica i que, per tant, no generi un conflicte en el sí de les nostres universitats.

- Creiem que les reivindicacions en contra de Bolonya s’han d’enfocar des d’una perspectiva democràtica i constructiva, que implica entendre que en tota negociació cal cedir en algun punt. Opinem, a més, que hi ha mitjans que no estan justificats en cap cas, per això estem completament en contra de l’ús de qualsevol mitjà coercitiu i de violència.

- També volem destacar la importància de que no s’adopten postures corporativistes des de cap dels sectors del món universitari en el debat sobre l’aplicació de Bolonya. Aquestes formes de reivindicació que només busquen protegir els interessos del propi col.lectiu, impedeixen que es pugui construir una posició conjunta que és molt necessària en aquest procés.

- Tota aquesta feina que cal fer per una aplicació debatuda i consensuada de Bolonya, es basa en la importància del compromís social de la universitat. Aquesta institució ha de complir la seva funció bàsica de ser un centre cultural i de transmissió de coneixements, alhora que impulsar el progrés científic, tècnic i humanístic de la nostra societat. Aquesta apreciació no significa oblidar que la universitat també ha d’incloure un aspecte professional, ja que una altra funció d’aquests centres és possibilitar la posterior incorporació dels seus alumnes al món laboral.

3. Presentació del posicionament general sobre Bolonya

- La Declaració de Bolonya, així com la resta de declaracions que se’n deriven, presenten una lògica d'enfocament de la universitat clarament laboral, i de funcionament d’aquesta institució de l’educació que s’hi imparteix amb lògica de i per al sector privat. Creiem que la universitat ha de funcionar seguint una lògica de servei públic, i no la lògica economicista i eficientista característica del sector empresarial.

- Els canvis que suposen les aplicacions del procés de Bolonya, per tal que poguessin significar millores per al nostre sistema universitari, necessiten acompanyar-se d’un ampli finançament públic, per tal que es respectin els criteris d’equitat, que considerem un dels pilars de l’estat social i democràtic.

- Les reformes que implica el procés que estem parlant s’haurien d’haver aprovat després d’un debat obert i plural, on tots els col·lectius implicats a les universitats haguessin expressat el seu posicionament al respecte. Un estat democràtic no pot imposar un sistema universitari, que hauria de ser el bressol del seu progrés intel·lectual i científic, de manera unilateral per part de certs sectors polítics, ja que això significa negar des del mateix estat la naturalesa que defensen els nostres principis constitucionals més bàsics. A més, la imposició i la negativa a establir un diàleg social per tal que totes les parts es sentin escoltades i respectades, comporta el fort enfrontament que estem vivint actualment a moltes de les universitats catalanes, una situació que dificulta encara més la possibilitat d’aconseguir que Bolonya signifiqui una reforma tan positiva com sigui possible.

- D’altra banda, el procés de Bolonya podria obrir una possibilitat a la mobilitat d’estudiants, professors, investigadors i PAS. Això pot facilitar l’intercanvi de coneixements, en els diversos camps que tenen cabuda a la universitat, és a dir, possibilitar la creació de l’Europa de coneixement, entesa com un espai europeu d'ensenyament, d’investigació i, en resum, de progrés científic i acadèmic. Així també la vessant social de la declaració de Bergen és molt positiva pels estudiants, i cal reclamar aquesta declaració posterior a la de Bolonya (1999) i Sorbona (1998) com la declaració de referència en detriment de les altres.

4. Propostes al respecte dels canvis que implica Bolonya

- Cal que Bolonya s’apliqui des del ple respecte a l’autonomia universitària.

- De la mateixa manera, cal respectar i garantir en tot moment la llibertat de càtedra, per tal d’assegurar la funció social de transmissió de coneixement que té la universitat, així com la seva aportació al progrés científic, tècnic i humanístic de la nostra societat. Tot això, sense oblidar que la universitat també té una funció de preparació de les persones per a la incorporació al món laboral.

- El sistema universitari ha de trencar amb la reproducció de l’estructura de desigualtats socials que patim, de classe, ètnia i gènere, especialment. Per això cal garantir que tothom tingui possibilitat d’accedir a la universitat independentment de la seva situació socioeconòmica, de la mateixa manera, cal garantir que el conjunt d’alumnat, professorat i PAS tingui les mateixes possibilitats per exercir la mobilitat que conforma l’avantatge fonamental que podria suposar el pla Bolonya.

- La universitat com a centre de coneixement i progrés intel.lectual, ha de ser una institució exemplar per al conjunt de la societat. Això significa que els principis constitucionals de l’estat social i democràtic han de ser-hi plenament vigents en tots els processos que s’hi duguin a terme. D’una banda, aquesta idea es remet a la necessitat, presentada en el punt anterior, d’eliminar en el sí de les universitats les desigualtats socials que hi ha actualment. I, de l’altra, implica que cal sistemes efectius de democràcia interna, per tal que tots els processos de presa de decisió siguin duts a terme de forma oberta i plural, alhora aquest objectiu significa que cal treballar molt activament per fomentar la participació dels diferents sectors de la universitat. Les polítiques de contractació del PDI i el PAS han d'anar lligades al dignitat laboral i el reconeixement social que es mereixen els treballadors i treballadores de la universitat. Un sistema universitari que es fomenti en la democràcia, el respecte pels drets laborals i la igualtat d’oportunitats, pot ser el motor per aconseguir que aquests principis vagin estenent-se a la nostra societat.

- Cal un finançament públic que cobreixi completament els recursos necessaris per al normal funcionament de les universitats públiques, ja que aquesta és l’única manera de que la universitat pugui complir les funcions socials que li pertoquen. També cal tenir present que, tot i que considerem que no és la solució ideal sinó l’única possible en certs casos (és a dir, en projectes d’investigació que actualment no es durien a terme si no fos el sector privat qui sufragués el seu elevadíssim cost), el finançament privat pot entrar a la universitat sempre i quan això no comporti una influència en els criteris de funcionament d’aquesta institució, cosa que estem veient cada vegada més habitualment.

- Respecte la mobilitat entre les diferents universitats europees, aquesta no deixa de ser un reforçament de les desigualtats socials que es viuen avui en dia si no ve acompanyada d’un sistema de beques suficient per assegurar que ningú quedi apartat d’aquestes possibilitats de mobilitat a causa de la seva situació socioeconòmica.

Document elaborat i aprovat pels membres fundadors i actuals d'EPA: Júlia Miralles, Júlia Mas, Oriol Ibàñez, Gerard Dominguez i Joan Gil