Entrevista a dos membres sobre la postura d'EPA envers el sistema de beques universitari

Tamara las Heras y Joan Gil (Ciencias Políticas UAB)

Para colectivos de estudiantes

• ¿Nombre? ¿Miembro del colectivo en condición de (…)?
  Júlia Mas i Joan Gil com a membres d’EPA (Estudiants per a una Política Activa). Organització estudiantil i representants dels estudiants a la Junta de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

• ¿A qué sindicato, asociación, asamblea y/o plataforma de estudiantes perteneceis?
  A EPA.

• ¿Cual es su posicionamiento general respecto al sistema de becas de ayuda al estudio?
  Que actualment aquestes són insuficients, i no només pel que fa a quantitat sinó també a qualitat. Les beques han de ser mesures d’ajuda reals, que permetin als estudiants que, d’altra manera no podrien, accedir a la universitat i finalitzar els seus estudis.
  Abans de tot, cal dir que com a EPA, apostem perquè les taxes de matrícula siguin progressives. Que els que siguin més rics, paguin més per la seva matriculació. I que els que tinguin més dificultats econòmiques, paguin menys. Així doncs, EPA com a organització d’esquerres i progressista que vol ser; aposta perquè la matriculació sigui taxada en funció de la renda. Per a nosaltres, la Universitat Pública té la funció de reduir les desigualtats socials creades en el mercat. Ha de ser un espai on cap tipus de barrera, discriminació o desigualtat condicioni l’estudiant a estudiar i a desvevneolupar el seu esperit crític i la seva carrera professional.
  EPA som europeistes i per tant, ens volem igualar a Europa. Mentrestant la mitjana europea d’inversió estatal en beques és del 0,25% a Espanya és del 0,8%. El que volem a EPA és ajustar-nos més a una Europa social, a una Europa del coneixement. Que s’acosti més als models de benestar nòrdics; sobretot pel que fa a l’educació pública superior amb alts índexs de satisfacció social i èxit educatiu; i no a les dades regressives d’Espanya. Creiem que cal augmentar el sistema de beques de forma progressiva però important. En aquests moments, aproximadament hauríem de tenir un 40% d’alumnes becats com a Europa; no com ara que és un 20%. És la fita a assolir. El nou Ministeri de Gabilondo vol assolir el 30% el 2010. Esperem que això és compleixi. L’anterior ministra també va prometre quelcom semblant que solament era un increment poc substancial en un any. Que ningú per raons econòmiques o un altre tipus de barrera, no estigui impedit a estudiar a la Universitat Pública. Al cap i a la fi, és un dret.
  Alhora; apostem per augmentar beques de mobilitat, beques per a discapacitats i altres beques entorn altre tipus de discriminació o barrera a l’hora d’accedir als estudis universitaris i finalitzar-los. Les beques de mobilitat però no han de ser l’única mesura d’un equilibri territorial envers el sistema unviersitari català que encara cal desenvolupar a fons.
  També apostem per augmentar les beques ERASMUS, Sòcrates, Séneca i amb d’altres universitats de Llatinoamèrica, etc. No obstant això, les beques per renda són les prioritàries perquè cal solucionar un problema d’arrel.
  També apostem perquè la competència de beques sigui competència de la Generalitat de Catalunya ja que l’assignació és més eficient i justa amb una administració propera als ciutadans que coneix millor la realitat social (a Catalunya no rebem més beques perquè no es té en compte l’alt cost de la vida). La sentència 188/2001 obliga l’estat a territorialitzar el sistema de beques i s’està incomplint des de fa anys.

• ¿Qué acciones o movilizaciones habéis hecho para reivindicar vuestra postura?
  Cal tenir present que l’organització com a tal tan sols fa un parell de mesos que existeix, fruit d’inquietuds i ganes de treballar de tots els membres que l’integren. Aquests dos mesos hem fet molta feina, tot i que, inevitablement, al principi ha estat feina de cara a dins. Decidir com ens organitzàvem, tenir posicionaments per poder dur a terme amb coherència, empenta i coneixement de causa les accions, etc. Fa una setmana, vàrem fer un referèndum conjuntament amb l’Assemblea i un juntari independent; i una de les raons que donàvem va ser que necessitàvem que els graus si s’apliquen sigui amb garanties; ho sigui, com a exemple de reivindicació que estem duent a terme: una millora del sistema de beques públiques.

• ¿Cuáles han de ser y cuáles son los criterios generales para acceder a las diferentes becas? ¿Sólo deberían darse por razones económicas o sólo por razones académicas o de manera mixta?
  A l’hora d’elegir un criteri hem d’anar amb cura de no caure en paranys i trampes fàcils. Creiem que el primer filtre a l’hora d’atorgar les beques ha de ser de caràcter econòmic i si, en un primer moment no arriben per tots aquells que la requereixin (tot i que no hauria de ser així) fer ús del filtre acadèmic. Però amb això hem d’anar amb molt de compte de no caure en un cercle viciós ja que no ens hauria d’estranyar que les mitjanes acadèmiques fossin inferiors en aquelles persones que més necessiten la beca ja que no poden permetre’s el luxe de no treballar i això pren molt temps que no permet dedicar-se amb tanta eficiència als estudis.
  Com passa actualment amb el sistema de beques per renda de forma mixta. El primer criteri hauria de ser doncs, econòmic. I en segona instància el criteri acadèmic; però un criteri suau degut allò exposat anteriorment. Sinó; alguns podrien rebre beques simplement per criteris econòmics i amb notes molt baixes tampoc en farien un bon ús. Hem de tenir en compte doncs, que els recursos públics s’atorguen per criteris d’igualtat, però alhora es demana responsabilitat al mereixedor beneficiari. La Universitat pública és un espai per millorar el nivell de coneixement de la societat, i sobretot, dels seus estudiants; però no un espai per igualar a la baixa i continuar amb una evolució educativa de reducció del nivell educatiu en totes les etapes.

• ¿Cuál es la situación de España respeto a las becas en comparación con la media europea? ¿En qué nivel estamos?
  Com hem comentat anteriorment, Espanya està per sota de la mitjana europea. Tant en beques, com en finançament públic universitari, com en despesa per alumne, etc.

• ¿Y el posicionamiento específico respecto a la concesión de Becas de Movilidad del MEC?
  Com hem dit, també, anteriorment, creiem que calen beques d’aquest tipus per temes de mobilitat geogràfica però calen també mesures polítiques de reequilibri territorial de forma genèrica.

• ¿Qué problemas crees que presentan las becas para los estudiantes? ¿Falta de recursos, administración lenta, prestación ineficiente...?
  
  Falten moltes beques. I millorar el sistema de beques (de tot tipus) tampoc millora globalment tots els problemes d’accés a la Universitat Pública. Alhora també hi ha assignacions de beques de forma arbitrària o de feta la llei feta la trampa.

• ¿Qué soluciones plantea tu sindicato frente a estos problemas, en el caso de que existan?
  No en teníem però pensem que la lluita contra el frau fiscal a la Universitat Pública és una bona mesura. I pressionar els governs per prioritzar els seus esforços i recursos en educació pública superior.

• ¿Qué opinas sobre el hecho de que las matrículas cuestan solo un 15% más o menos del coste real de las matrículas?
  
  EPA aposta per taxes progressives perquè ara a tothom li val igual matricular-se (sense tenir en compte les beques) i això és regressiu, reprodueix les desigualtats socials del mercat. També cal dir que més enlla del que valgui la matrícula, el cost d’oportunitat no se soluciona eliminant la taxa de matrícula sinó amb un bon sistema de beques. S’ha fet molta propaganda d’aquest fet, que no paguem el cost real de les matrícules però cada any la matrícula augmenta per sobre de l’IPC. I hi hagut anys que la l’augment ha estat impressionant. Als anys 80 amb grans mobilitzacions estudiantils; i ara inserides en diferents fronts contra la LOU, l’AGCS, etc. L’estat no subvenciona res perquè aquest no és el llenguatge. Parlem de drets, no en llenguatge economicista de mercat. Per això hi ha pressupostos públics, per destinar-los a protegir aquests drets i a garantir-los eficaçment.

• ¿En que medida crees que afectará el nuevo plan de estudios europeo a la concesión de becas para estudiante? ¿Mejorará o no la situación? ¿Por qué?
  
  Empitjorarà. Perquè, per una banda, s’introdueix el nou model de beques-prèstec, que no es una beca. El que preten aquesta nova modelitat de “beques” és constituir-se com un crèdit bancari, és a dir que cal tornar en la seva totalitat però que l’interès, inicalment, seria 0. Per una altra banda l’anterior Ministra volia donar beques tant a estudiants de la Pública com de la Privada; amb una visió regressiva de l’utilitat social d’una beca; convertint-la en una mena de subsidi a l’estudi o “abonament escolar”.

• ¿Qué soluciones consideras que son las adecuadas ante la entrada del Plan Bolonia?
  
  Un tipus de beca que s’anomena beca salari i que diversos sindicats d’estudiants han reivindicat des de fa unes dècades i que a Europa donen un molt bon resultat i que més enllà de tenir en compte els costos de matrícula i la renda, té en compte els costos complementaris (alimentació, transport, materials,…). És una beca que engloba tots els costos d’estudiar perquè res no impedeixi a l’estudiant poder dedicar-se als estudis universitaris (cost de matrícula, costos d’oportunitat, costos de material,…). Cada cop és més important reivindicar aquest tipus de beques tenint en compte que l’avaluació continuada és el model d’avaluació que el Procés de Bolonya està impulsant a totes les carreres; tot i que ja existia anterioment. I això vol dir quasi dedicació exclusiva als estudis, perquè els crèdits ECTS de dedicació de l’estudiant a la carrera en la seva totalitat (un curs) equival a una jornada laboral completa d’un any. La comptabilitat entre estudis i altres activitats com una feina assalariada a temps parcial; cada cop són més difícils amb la dedicació que comptabilitza el nou crèdit europeu i l’avaluació continuada del model pedagògic de l’ANECA.

• ¿Qué opinión tenéis sobre las becas-préstamo y los micros créditos?
  
  Les beques préstec és una nova “hipoteca” i alguns bancs en podrien fer negoci. Alguns com el Banc Santander amb la fundació Universia ja estan començant a entrar a la Universitat pública per oferir els seus serveis d’assesoria, gestió; i per què no de “beques-préstec”?

• ¿Qué opinión os merece el hecho de que se implanten las posibles becas salario para estudiantes?
  
  Com hem dit anterioment, ens sembla molt bé.

• ¿Que opinión tenéis respeto a las becas que dan entidades privadas?
  
  Si es tracten d’entitats privades no podem pensar que es guiaran per criteris d’equitat si no més aviat que perseguiran el benefici propi. Això a la llarga perjudicarà l’alumne (si bé al principi no hi haurà interès en les beques-prèstec es crea ja un vincle amb l’entitat). Les altres beques (tipus beca Fernando Alonso) no han de substiuir mai ni ser la jutificació per reduir un suficient nivell de beqeus públiques. El catedràtic Arcadi Oliveres ens va explicar un dia que hi ha beques d’entitats privades que es donen a la investigació en Història Romana que han acabat adonant-se que eren per aplicació militar. Amb això el que volem dir és que no ens podem fiar d’aquest tipus de beques i que poden ser un complement però mai no poden substituir un digne sistema de beques públiques.